1 Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propňsit de matar David. Perň el seu fill Jonatan, que estimava molt David,2 el va informar del pla: --El meu pare Saül et vol matar. Demŕ al matí vés amb compte i queda't amagat en un lloc secret.3 Jo sortiré amb el meu pare i l'acompanyaré al camp on tu serŕs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t'ho faré saber.4 Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir: --Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n'ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t'ha estat molt profitosa:5 es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victňria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te'n vas alegrar. Per quč vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?6 Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament: --Per la vida del Senyor, juro que David no morirŕ!7 Jonatan va cridar David i li explicŕ aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.8 La guerra continuava. David va sortir a combatre contra els filisteus, i la derrota d'ells fou tan gran que tots van fugir.
Nou intent criminal de Saül
9 Un esperit maligne enviat pel Senyor s'apoderŕ de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mŕ, mentre David tocava la cítara.10 Saül intentŕ de clavar David a la paret d'una llançada, perň David va esquivar el cop, i la llança quedŕ clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.
Mical salva David
11 Saül enviŕ emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l'endemŕ al matí. Perň Mical, la seva muller, el va avisar: --Si aquesta mateixa nit no t'escapes, demŕ t'hauran mort.12 Mical va despenjar David per la finestra, i així ell pogué fugir i salvar-se.13 Mical va agafar l'estŕtua de l'ídol domčstic, la ficŕ al llit, va posar-li a la capçalera un coixí de pčl de cabra i va tapar l'ídol amb un tros de roba.14 Quan Saül va fer anar els seus emissaris a detenir David, Mical els digué que estava malalt.15 Saül tornŕ a enviar-los a veure si David hi era i els va manar que el portessin amb el llit i tot, per matar-lo.16 Ells van entrar, perň al llit només hi havia l'ídol, amb el coixí de pčl de cabra a la capçalera.17 Llavors Saül va dir a Mical: --Per quč m'has enganyat i has deixat fugir el meu enemic? Mical li respongué: --És que ell m'ha dit: "Deixa'm anar. No m'obliguis a matar-te."
David i Saül a Naiot
18 David, doncs, va fugir i es va salvar. Anŕ a trobar Samuel a Ramŕ i va explicar-li tot el que Saül li havia fet. David i Samuel se n'anaren a viure a Naiot.19 Algú va informar Saül que David era a Naiot de Ramŕ,20 i Saül va enviar-hi emissaris a detenir-lo. Aquests van veure el grup de profetes en ple deliri profčtic, i Samuel, dret al mig, que els presidia. Llavors l'esperit de Déu s'apoderŕ dels emissaris de Saül, i ells també es posaren a delirar com els profetes.21 Ho van comunicar a Saül i en va enviar uns altres, que també es posaren a delirar. Saül n'enviŕ un tercer grup i també es van posar a fer igual.22 Llavors va anar personalment a Ramŕ. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar: --On són Samuel i David? Li respongueren: --Són a Naiot de Ramŕ.23 Perň, mentre anava cap a Naiot de Ramŕ, s'apoderŕ també d'ell l'esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramŕ.24 Saül es va treure els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per aixň diuen: «żTambé Saül figura entre els profetes?»