1 Va passar molt de temps i, al cap de tres anys, el Senyor va comunicar a Elies la seva paraula. Li digué: --Vés, presenta't a Acab, que vull enviar la pluja a la terra.2 Elies es posŕ en camí per presentar-se a Acab. Hi havia una gran fam a Samaria.3 Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor.4 Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n'havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveďt de pa i aigua.5 Acab, doncs, li va dir: --Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!6 Es van dividir el territori: Acab anŕ sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.7 Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va recončixer, es prosternŕ amb el front a terra i li digué: --żEts tu Elies, el meu senyor?8 Ell li va respondre: --Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.9 Obadiahu replicŕ: --Quin pecat he comčs, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d'Acab perquč em mati?10 Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: "Aquí no hi és", fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t'han trobat.11 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí".12 Quan m'hauré separat de tu, l'esperit del Senyor se t'endurŕ qui sap a on: jo hauré transmčs a Acab el teu missatge, perň ell no et trobarŕ i llavors em matarŕ. I aixň que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!13 żQue no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveďa de pa i aigua.14 I ara tu em dius: "Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí." Em matarŕ!15 Perň Elies va insistir: --Per la vida del Senyor de l'univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d'Acab.16 Obadiahu anŕ a trobar Acab i el va informar, i Acab anŕ a trobar Elies.17 Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar: --żEts tu, el qui porta la desgrŕcia a Israel?18 Ell li respongué: --Jo no porto la desgrŕcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.19 Perň ara aplega'm tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.20 Acab va fer venir tots els israelites i va aplegar aquells profetes a la muntanya del Carmel.21 Aleshores Elies s'acostŕ a tot el poble i va exclamar: --Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res.22 Llavors Elies els va dir: --Jo sóc l'únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta.23 Que ens donin dos vedells: que ells se'n triďn un, el tallin i el posin damunt la llenya, perň sense encendre el foc. Jo prepararé l'altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc.24 Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjŕ del foc, és realment Déu. Tot el poble va respondre: --Hi estem d'acord!25 Elies va dir als profetes de Baal: --Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, perň no encengueu el foc.26 Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Perň no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l'altar que els havien construďt.27 Al migdia, Elies es burlava d'ells dient: --Crideu més fort! Baal és déu, perň potser estŕ capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, perň ja es despertarŕ!28 Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang.29 Passat ja migdia, van entrar en deliri profčtic fins a l'hora de l'ofrena. Perň no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.30 Aleshores Elies va dir a tot el poble: --Acosteu-vos a mi. Tothom se li va acostar. Elies va refer l'altar del Senyor que estava enderrocat:31 va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serŕ Israel.»32 Amb aquelles pedres, doncs, va reconstruir l'altar dedicat al nom del Senyor i després, al seu voltant, va obrir un solc com per a sembrar-hi dues mesures de gra.33 Va col·locar la llenya, preparŕ el vedell, el posŕ damunt la llenya34 i digué: --Ompliu quatre gerres d'aigua i tireu-la sobre la víctima de l'holocaust i sobre la llenya. Ho van fer així. Després va manar: --Torneu-hi! Ells hi van tornar. Digué encara: --Feu-ho per tercera vegada! I ho van fer per tercera vegada.35 L'aigua regalimava per tot l'altar, i el solc n'anava ple.36 Quan va ser l'hora de l'ofrena del capvespre, el profeta Elies s'acostŕ i pregŕ així: --Senyor, Déu d'Abraham, d'Isaac i d'Israel: que se sŕpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot aixň per ordre teva.37 Respon-me, Senyor, respon-me, perquč aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.38 Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l'holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l'aigua del solc.39 Tot el poble, en veure-ho, es prosternŕ amb el front a terra i clamava: --El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!40 Elies els va ordenar: --Agafeu els profetes de Baal! Que no se n'escapi ni un! Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.41 Després Elies digué a Acab: --Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.42 Acab anŕ a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls43 i digué al seu servent: --Puja i mira en direcció al mar. Ell va pujar, va mirar i digué: --No es veu res. Elies va insistir: --Torna-hi. I així fins a set vegades.44 A la setena, el servent va dir: --Hi ha un núvol petit com el palmell de la mŕ que puja del mar. Aleshores Elies digué: --Vés i digues a Acab: "Enganxa els cavalls i baixa, que no t'atrapi el xŕfec."45 El cel s'anŕ enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xŕfec. Acab va pujar al carruatge i se n'anŕ cap a Jizreel.46 La mŕ del Senyor s'apoderŕ d'Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d'Acab fins a l'entrada de Jizreel.