1 Assabentat Demetri que Nicŕnor i el seu exčrcit havien sucumbit en la batalla, enviŕ una altra vegada Bŕquides i Ŕlcim a Judŕ amb les seves millors tropes.2 Les tropes van seguir el camí de Galilea i assetjaren Mesalot, a la regió d'Arbela. Se'n van apoderar i van matar-hi molta gent.3 El primer mes de l'any cent cinquanta-dos, acamparen davant de Jerusalem.4 Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d'infanteria i dos mil genets.5 Judes havia instal·lat el campament a Elasŕ, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers.6 Perň quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes.7 Judes s'adonŕ que se li havia fos l'exčrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquč ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.8 Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven: --Drets i amunt contra l'enemic! Potser encara podrem atacar-lo.9 Perň ells l'en volien dissuadir, dient: --De moment, l'únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.10 Judes els replicŕ: --Fugir davant l'enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l'hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glňria!11 L'exčrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l'exčrcit amb els més valents a primera línia.12 Bŕquides era a l'ala dreta. Les falanges d'infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes.13 La terra tremolava del retruny dels dos exčrcits. La batalla durŕ des de la matinada fins al vespre.14 Judes s'adonŕ que Bŕquides i el fort del seu exčrcit eren a l'ala dreta. Llavors ell amb els homes més decidits, apinyats al seu voltant,15 van esbotzar l'ala dreta i van perseguir l'enemic fins a la serra d'Azara.16 Els qui eren a l'ala esquerra, veient esbotzada l'ala dreta, van anar a l'encalç de Judes i dels seus pel darrere.17 La lluita fou aferrissada i va haver-hi moltes baixes d'un costat i de l'altre.18 També Judes va caure, i els altres van fugir.19 Jonatan i Simó s'endugueren el cadŕver del seu germŕ i l'enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares.20 Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes: 21 «Com és que ha caigut l'heroi, el qui salvava Israel?»22 Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glňria són massa nombrosos per a poder-los escriure.
Jonatan (9,23-12,53)
Jonatan, successor de Judes
23 A la mort de Judes, els israelites infidels tornaren a aparčixer per tot el país i la gent malvada aixecŕ el cap.24 Aquells dies hi hagué una fam terrible i tot el poble va fer costat als infidels.25 Bŕquides, per la seva banda, va escollir homes impius i els confiŕ el govern del país.26 Aquests començaren a descobrir els partidaris de Judes i els sotmetien a interrogatoris. Després els portaven a Bŕquides, que els castigava i escarnia.27 Des que es van acabar els profetes, no s'havia vist a Israel una persecució tan gran com aquella.28 Llavors es van reunir tots els partidaris de Judes i digueren a Jonatan:29 --D'ençŕ que ha mort el teu germŕ Judes, no hi ha ningú com ell per a combatre contra els enemics, contra Bŕquides i els qui són hostils a la nostra nació.30 Per aixň avui t'escollim com a successor seu. Tu serŕs el nostre capdavanter i el nostre guia en les batalles que haurem de lliurar.31 I en aquell mateix moment Jonatan acceptŕ el comandament com a successor del seu germŕ Judes.
Primeres escaramusses de Jonatan
32 Quan Bŕquides va ser informat de tot aixň, buscava la manera d'assassinar Jonatan.33 Perň quan Jonatan, el seu germŕ Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d'Asfar.34 Bŕquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exčrcit cap a l'altra banda del Jordŕ.35 Jonatan enviŕ el seu germŕ Joan, que comandava els qui no combatien, a demanar als seus amics els nabateus que els guardessin el bagatge, que era força considerable.36 Perň els jambrites que vivien a Medebŕ es van apoderar, en una rŕtzia, de Joan i del bagatge que duia i es van escapar amb el botí.37 Passat un cert temps, Jonatan i el seu germŕ Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d'un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva.38 Tenien molt present que els jambrites de Medebŕ havien assassinat el seu germŕ Joan i per aixň van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.39 Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l'altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.40 Jonatan i els seus van sortir de l'amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s'apoderaren de tot el que duien.41 Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.42 D'aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germŕ. Després se'n tornaren als aiguamolls del Jordŕ.
Combat a la vora del Jordŕ
43 Bŕquides se'n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordŕ amb un exčrcit poderós.44 Llavors Jonatan va dir als seus: --Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.45 Davant nostre tenim l'enemic. Darrere, l'aigua del Jordŕ. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.46 Ara, doncs, clameu a Déu perquč ens alliberi dels nostres enemics.47 La batalla començŕ i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bŕquides, aquest es féu enrere i esquivŕ el cop.48 Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordŕ i van travessar-lo. Perň l'enemic no passŕ el riu ni els perseguí.49 Aquell dia Bŕquides va sofrir unes mil baixes.
Bŕquides fortifica les ciutats de Judea
50 De retorn a Jerusalem, Bŕquides començŕ a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d'altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnŕ, Faraton i Tefon.51 Bŕquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel.52 Fortificŕ també Betsur, Gučzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva.53 Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonŕ a la ciutadella de Jerusalem.
Mort d'Ŕlcim
54 El mes segon de l'any cent cinquanta-tres, Ŕlcim ordenŕ d'enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l'obra dels profetes. Just quan començava l'enderroc,55 Ŕlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La parŕlisi li impedia fins d'obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament.56 Aquells mateixos dies va morir, enmig de terribles sofriments.57 Quan Bŕquides va saber que Ŕlcim havia mort, se'n tornŕ cap al rei Demetri. El país de Judŕ va gaudir de pau durant dos anys.
Fracŕs de Bŕquides
58 Tots els jueus infidels es van reunir en consell i es digueren: --Ara que Jonatan i els seus partidaris viuen tranquils i refiats, fem venir Bŕquides i que els agafi tots en una sola nit.59 I anaren a trobar Bŕquides per consultar-li aquest pla.60 Ell emprengué la marxa amb un nombrós exčrcit i encarregŕ secretament per carta a tots els seus aliats de Judea que agafessin Jonatan i els seus. Perň, com que el pla fou descobert, l'operació va fracassar.61 Al contrari, els de Jonatan van agafar uns cinquanta homes del país, que havien dirigit aquell complot, i els van executar.62 Després Jonatan i Simó, amb els seus partidaris, van retirar-se a Betbasí, al desert, van reconstruir-ne les ruďnes i la van fortificar.63 Davant aquestes notícies, Bŕquides va concentrar tots els seus efectius i convocŕ també els seus partidaris de Judea.64 En arribar a Betbasí, hi va posar setge i la va atacar durant molts dies fent servir mŕquines de guerra.65 Jonatan deixŕ el seu germŕ Simó encarregat de la ciutat i amb un escamot va efectuar una rŕtzia pel país.66 Derrotŕ Odomerŕ amb el seu clan i la tribu de Fasiron en el seu campament mateix. Perň, després de la derrota, van pujar contra Bŕquides fent costat a les tropes de Jonatan.67 Llavors Simó i els seus van fer una sortida i calaren foc a les mŕquines de guerra.68 Van atacar Bŕquides i el destrossaren completament. Bŕquides va quedar profundament afectat pel fracŕs dels seus plans.69 Enfurismat contra els jueus infidels que li havien aconsellat aquella expedició, en va fer matar molts, i decidí de tornar-se'n al seu país.70 En saber-ho, Jonatan li va enviar ambaixadors per concloure un tractat de pau amb ell i per negociar la devolució de presoners.71 Bŕquides acceptŕ les propostes de Jonatan. Li va jurar que, mentre visqués, no buscaria mai més de fer-li mal,72 i li va restituir els presoners que havia fet abans al país de Judŕ. Bŕquides se'n tornŕ al seu país i no va tornar mai més al territori jueu.73 Així va acabar la guerra a Israel. Jonatan s'instal·lŕ a Micmŕs. Allí es posŕ a governar el poble i a fer desaparčixer els impius d'enmig d'Israel.