Mort d'Antíoc IV. El succeeix Antíoc V Eupŕtor
(2Ma 1,11-17; 9; 10,9-11)
1 Mentrestant, el rei Antíoc recorria les províncies septentrionals i sentí parlar d'Elimaida, ciutat persa famosa pels seus tresors de plata i or. 2 El seu temple era molt ric. Allí es guardaven les armadures d'or, les cuirasses i les armes que hi havia deixat Alexandre, fill de Filip i rei de Macedňnia, que va ser el primer rei de Grčcia. 3 Antíoc, doncs, hi va anar amb el propňsit d'apoderar-se de la ciutat i saquejar-la; perň no ho pogué aconseguir, perquč els seus habitants van endevinar les intencions del rei 4 i sortiren a combatre contra ell. El rei hagué de fugir i retirar-se en direcció a Babilňnia, abatut i apesarat. 5 Perň encara era a Pčrsia, quan un missatger va dur-li la notícia de la derrota de les tropes que havia enviat contra Judŕ: 6 Lísies, que hi havia anat primer amb un exčrcit poderós, havia hagut de batre's en retirada; els jueus s'havien fet forts en armes i efectius, grŕcies al botí tan abundant pres als exčrcits que havien esmicolat; 7 també havien destruďt l'abominació, l'altar que Antíoc mateix havia fet construir sobre l'altar dels holocaustos de Jerusalem; finalment havien envoltat el temple de muralles altes com abans i havien fortificat igualment Betsur, una ciutat propietat del rei. 8 Aquestes notícies van deixar el rei tan esbalaďt i trasbalsat que s'hagué de posar al llit, malalt de pena, perquč les coses no li havien sortit com ell desitjava. 9 I s'hi va estar molts dies, enfonsant-se cada vegada més en un profund abatiment. En adonar-se que es moria, 10 va convocar tots els seus amics i els digué: --La son em fuig de les parpelles i l'angoixa em deixa abatut, 11 i em dic a mi mateix: A quin grau d'aflicció he arribat i en quin trŕngol m'he de veure, jo que era un home tan bo i tan estimat en l'exercici del poder! 12 Perň ara recordo les maldats que he comčs a Jerusalem: m'he endut del temple tots els objectes de plata i or, he manat d'exterminar sense cap motiu els habitants de Judŕ. 13 Reconec que per tot aixň ara pateixo aquests mals. Em moro d'enyorança en terra estranya. 14 Cridŕ Filip, un dels seus amics, i li confiŕ el govern de tot el regne; 15 li donŕ la diadema reial, els vestits i l'anell amb el segell, i li va encarregar d'educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron. 16 El rei Antíoc va morir allí mateix l'any cent quaranta-nou. 17 Perň Lísies, quan va saber la mort del rei, va proclamar successor el jove Antíoc, el fill del rei, que ell havia educat des de la infantesa, i l'anomenŕ Eupŕtor.Setge de la ciutadella de Jerusalem
18 Els qui ocupaven la ciutadella de Jerusalem tenien bloquejats els israelites tot al voltant del santuari, i no paraven de fer-los mal tant com podien per enfortir així la posició dels pagans. 19 Per aixň Judes, decidit a aniquilar-los, va mobilitzar tot el seu exčrcit per posar-los setge. 20 Concentrats com un sol home, els israelites van iniciar el setge de la ciutadella l'any cent cinquanta, fent servir catapultes i altres mŕquines que havien construďt. 21 Perň alguns de la ciutadella pogueren rompre el setge i, amb uns quants israelites impius que se'ls van afegir, 22 es presentaren davant el rei per dir-li: --Fins quan esperarŕs a fer justícia i a venjar els nostres amics? 23 Nosaltres servíem de bon grat el teu pare, seguíem allň que manava i guardŕvem els seus decrets. 24 Per aquest motiu, els nostres connacionals assetgen ara la ciutadella i ens tracten com a enemics. Més encara, assassinen tots els qui troben dels nostres i ens confisquen els béns. 25 I no solament alcen la mŕ contra nosaltres, sinó contra tots els territoris veďns. 26 Ara mateix tenen assetjada la ciutadella de Jerusalem amb la intenció d'apoderar-se'n i han fortificat el santuari i Betsur. 27 Si no els talles els passos immediatament, encara prendran iniciatives més greus i tu no els podrŕs deturar.Antíoc V a Judea. Batalla de Betzacariŕ
(2Ma 13,1-17)
28 En sentir tot aixň, el rei es va enfurismar. Va reunir tots els anomenats «amics del rei», els oficials del seu exčrcit i els comandants de la cavalleria. 29 A més, féu venir tropes mercenŕries d'altres reialmes i de diverses illes gregues. 30 Les seves forces eren cent mil soldats d'infanteria, vint mil soldats de cavalleria i trenta-dos elefants de combat. 31 Passaren per Idumea i van assetjar Betsur, fent servir mŕquines d'assalt. El combat va durar molts dies. Perň els de Betsur feren una sortida, incendiaren les mŕquines i van continuar intrčpidament la lluita. 32 Judes, per la seva part, aixecŕ el setge de la ciutadella de Jerusalem i va prendre posicions a Betzacariŕ, davant per davant del campament del rei. 33 L'endemŕ, a trenc d'alba, el rei va conduir el seu exčrcit a marxes forçades camí de Betzacariŕ. Les tropes van formar en ordre de batalla i tocaren les trompetes. 34 Els elefants eren excitats per al combat amb suc de raďm i de móres. 35 Les bčsties estaven repartides entre les falanges d'infanteria. Cada elefant tenia assignats mil homes que anaven vestits amb cotes de malla i que duien cascos de bronze, i a més a més un escamot de cinc-cents genets escollits. 36 Aquests s'anticipaven als moviments de la bčstia i l'acompanyaven arreu sense allunyar-se'n mai. 37 Cada elefant duia al damunt, ben lligada amb corretges, una sňlida torre de fusta que servia de protecció als quatre soldats que combatien des de la torre, a més de l'home que el menava. 38 El rei havia situat la resta de la cavalleria als dos flancs de l'exčrcit per hostilitzar l'enemic i cobrir les falanges. 39 Quan el sol es va reflectir en els escuts d'or i de bronze, les muntanyes refulgiren i brillaren com torxes de foc. 40 Una part de l'exčrcit reial es va desplegar pels cims, i l'altra al peu de la muntanya: l'avenç es feia de manera segura i ordenada. 41 Tots els qui sentien la remor d'aquella multitud en marxa i l'entrexoc de les armes quedaven espantats. Aquell exčrcit era realment gran i poderós! 42 Judes i les seves tropes van entaular batalla. Al primer xoc, van caure uns sis-cents homes de l'exčrcit del rei. 43 Eleazar, anomenat l'Avaran, va veure un dels elefants protegit amb cuirasses reials, que sobresortia de les altres bčsties per la seva corpulčncia. Pensant-se que duia el rei, 44 va sacrificar la vida per salvar el seu poble i guanyar-se un nom immortal. 45 Eleazar, doncs, es llançŕ audaçment per entremig de la falange enemiga matant a tort i a dret i fent recular l'enemic a banda i banda. 46 S'esmunyí sota mateix de l'elefant i li va donar un cop mortal. L'elefant es desplomŕ sobre Eleazar, que va morir allí mateix. 47 Perň els jueus, en comprovar la força de l'exčrcit reial i l'empenta dels seus homes, es van retirar.Antíoc V assetja la muntanya de Sió
(2Ma 13,18-23)
48 L'exčrcit del rei va pujar a Jerusalem per atacar els jueus. El rei va dirigir les seves forces cap a Judea i la muntanya de Sió. 49 Va fer les paus amb els jueus de Betsur, que hagueren d'evacuar la ciutat per manca de queviures per a continuar sostenint el setge, i més aquell any, que era de repňs sabŕtic per a la terra. 50 El rei ocupŕ Betsur i va apostar-hi una guarnició per a defensar-la. 51 Després va assetjar el santuari durant molts dies i va emplaçar-hi plataformes de tir i mŕquines d'assalt, llançaflames, llançapedres i catapultes per a disparar dards i tota mena de projectils. 52 També els jueus construďren mŕquines per a destruir les de l'enemic i van mantenir la lluita durant molts dies. 53 Perň aquell era un any sabŕtic, i per aixň no hi havia provisions als magatzems; a més, els qui havien estat rescatats dels paďsos pagans i havien arribat a Judea, havien acabat les reserves disponibles. 54 Com que la fam es feia sentir cada cop més, uns quants homes es van quedar al temple i els altres es dispersaren cadascú pel seu costat.Antíoc V concedeix la llibertat religiosa
(2Ma 13,23-26; 11,22-26)
55 Lísies va saber que Filip, a qui el rei Antíoc encara en vida havia encarregat d'educar el seu fill Antíoc i de preparar-lo per a ocupar el tron, 56 havia tornat de Pčrsia i de Mčdia amb les tropes que hi havien acompanyat el rei i que volia emparar-se del govern. 57 Llavors Lísies va proposar una rŕpida retirada al rei, als generals de l'exčrcit i a la tropa. Els va dir: --Cada dia som més dčbils. Les provisions són escasses i la plaça que assetgem estŕ ben fortificada. D'altra banda, els afers del regne reclamen la nostra atenció. 58 Per quč no allarguem la mŕ a aquesta gent? Signem la pau amb ells i amb tot el seu poble 59 i permetem-los que visquin segons els seus costums d'abans. Ja que, si estan irritats i fan tot aixň, és justament perquč nosaltres hem abolit els seus costums. 60 El rei i els generals van aprovar la idea. Lísies va enviar als jueus unes propostes de pau. Ells les van acceptar, 61 i el rei i els generals van ratificar-les amb un jurament. Amb aquesta garantia, els jueus van abandonar la fortalesa. 62 Perň quan el rei entrŕ a la muntanya de Sió i va veure aquelles fortificacions, trencŕ el jurament que acabava de fer i donŕ ordre d'enderrocar tota la muralla. 63 Després se'n tornŕ rŕpidament a Antioquia, on va trobar que Filip s'havia fet amo de la ciutat. El va atacar i va apoderar-se d'Antioquia per la força.