1 David ja era vell, saciat d'una llarga vida. Per aixň va nomenar rei d'Israel el seu fill Salomó.2 Després va convocar tots els prohoms d'Israel, amb els sacerdots i els levites.3 Van fer el cens dels levites de trenta anys en amunt, comptats un per un, i donŕ un nombre de trenta-vuit mil homes.4 D'aquests, en foren designats vint-i-quatre mil per a dirigir les obres del temple del Senyor, sis mil com a escribes i jutges,5 quatre mil com a porters i quatre mil per a lloar el Senyor amb els instruments destinats a acompanyar el cant.6 David els va repartir en grups, corresponents als tres descendents de Leví: Guerxon, Quehat i Merarí.7 Fills de Guerxon: Ladan i Ximí.8 Ladan tingué tres fills: Jehiel, el cap, Zetam i Joel.9 Ximí tingué tres fills: Xelomit, Haziel i Aran. Aquests van ser els caps dels llinatges descendents de Ladan.10 Ximí tingué quatre fills: Jŕhat, Zizŕ, Jeuix i Beriŕ.11 Jŕhat era el cap; Zizŕ, el segon; Jeuix i Beriŕ no van tenir gaires fills; per aixň, en el cens, van ser comptats com un sol llinatge.12 Quehat tingué quatre fills: Amram, Ishar, Hebron i Uziel.13 Fills d'Amram: Aaron i Moisčs. Aaron i els seus descendents van ser posats a part, per a consagrar-se al servei de les coses més santes: cremar l'encens, oficiar davant el Senyor i beneir en nom d'ell.14 Els fills de Moisčs, home de Déu, van ser censats amb la tribu de Leví.15 Fills de Moisčs: Guerxom i Eličzer.16 El fill de Guerxom era Xebuel, el cap;17 el d'Eličzer era Rehabiŕ. Eličzer no tenia altres fills, perň Rehabiŕ va tenir una nombrosa descendčncia.18 El fill d'Ishar era Xelomit, el cap.19 Fills d'Hebron: Jeriŕ, el cap; Amariŕ, el segon; Jahaziel, el tercer, i Jecamam, el quart.20 Fills d'Uziel: Micŕ, el cap, i Ixiŕ, el segon.21 Fills de Merarí: Mahlí i Muixí. Fills de Mahlí: Elazar i Quix.22 Elazar va morir sense fills; tan sols tenia filles, que es van casar amb els fills de Quix, cosins seus.23 Muixí tingué tres fills: Mahlí, Éder i Jerimot.24 Aquests eren els descendents de Leví, repartits en llinatges, inscrits nominalment un per un com a caps de llinatge. De vint anys en amunt, estaven dedicats als serveis del temple del Senyor.25 David, en efecte, havia dit: «El Senyor, Déu d'Israel, ha concedit el repňs al seu poble i habita a Jerusalem per sempre.26 Els levites ja no hauran de transportar més el tabernacle ni cap dels objectes necessaris per al culte.»27 Perquč, segons les últimes disposicions de David, els levites entraven en el cens de vint anys en amunt28 i estaven a les ordres dels descendents d'Aaron per al servei del temple del Senyor. S'ocupaven de tot el referent als atris, les cambres, el manteniment en estat de puresa ritual de tots els objectes sagrats, i les tasques relacionades amb el culte del temple de Déu:29 els pans d'ofrena, la flor de farina per a les ofrenes, els tortells sense llevat, cuits a la planxa o barrejats amb oli, els estris de mesurar capacitats i d'amidar.30 Diŕriament havien d'assistir matí i tarda al temple, per donar grŕcies al Senyor i lloar-lo,31 acompanyant els holocaustos oferts al Senyor; havien d'acompanyar les celebracions del dissabte, del primer dia de mes i de les festes solemnes, d'acord amb la llei perpčtua que tenien prescrita.32 També tenien a cŕrrec seu la custňdia de la tenda del trobament i del santuari, mentre que els descendents d'Aaron, els seus germans levites, s'ocupaven del culte que els era assignat en el temple del Senyor.