1 Quan entraven a Ecbŕtana, Tobies va dir a l'ŕngel: --Azaries, germŕ meu, porta'm de dret a casa del nostre parent Ragüel. L'ŕngel l'hi va acompanyar. Ragüel estava assegut al costat de la porta del pati, i ells van ser els primers de saludar-lo. Ragüel els respongué: --Déu vos guard, germans. Sigueu benvinguts! I els va fer entrar.2 Ragüel va dir a Edna, la seva dona: --Quina retirada té aquest jove amb el meu parent Tobit!3 Edna els va preguntar: --D'on sou, germans? Ells li contesten: --Som uns deportats a Nínive, de la tribu de Neftalí.4 Ella els pregunta: --Coneixeu el nostre parent Tobit? Li responen: --I tant, que el coneixem!5 Ella els pregunta si es troba bé, i ells li diuen: --És viu i té bona salut. I Tobies va afegir: --És el meu pare!6 Ragüel es va aixecar d'una revolada i el besava, tot plorant. Després li digué: --Que Déu et beneeixi, fill meu! És molt bo, el teu pare! I quina desgrŕcia que s'hagi tornat cec, un home tan just i caritatiu com ell! I abraçava tot plorant el seu parent Tobies.7 La seva dona Edna i la seva filla Sara també ploraven pensant en Tobit.
Tobies demana la mŕ de Sara
8 Ragüel els va acollir afectuosament i va fer matar un moltó del seu ramat.9 Ells van rentar-se i banyar-se. Un cop a taula, Tobies va dir a Rafael: --Azaries, germŕ meu, digues a Ragüel que em doni per muller la meva parenta Sara.10 I Ragüel, que ho va sentir, digué al jove: --Menja i beu, i reposa de gust aquesta nit. Tu, germŕ meu, ets l'únic home a qui pertoca de casar-se amb la meva filla. Ni jo mateix no puc donar-la a ningú, ja que tu ets el meu parent més prňxim. Perň, fill meu, t'haig de dir tota la veritat.11 Ja l'he donada a set homes de la nostra parentela i tots han mort la mateixa nit de noces, quan volien acostar-se-li. Per aixň ara, fill meu, menja i beu, que el Senyor ja farŕ el que més us convingui.12 Perň Tobies replicŕ: --No menjaré ni beuré res fins que no hagis decidit aquest assumpte meu. Ragüel li diu: --Estŕ decidit! Sara t'és donada tal com prescriu la Llei de Moisčs. Déu mateix, des del cel, té determinat que te la doni. Pren-la per esposa. Des d'ara sou marit i muller. Sara és teva, des d'avui i per sempre. Fill meu, que el Senyor del cel us assisteixi aquesta nit i faci davallar damunt vostre el seu amor i la seva pau.
Les noces
13 Ragüel va cridar llavors la seva filla Sara. Quan la tingué al davant va agafar-la per la mŕ i va donar-la a Tobies, tot dient: --Pren la muller que t'és donada, segons les prescripcions de la Llei que es troben en els llibres de Moisčs. Pren-la i porta-la amb salut a casa del teu pare. Que el Déu del cel us concedeixi la pau.14 Després va cridar la mare de la noia, li va fer portar un full i va estendre l'acta de matrimoni fent constar que donava a Tobies la seva filla per muller, tal com prescriu la Llei de Moisčs. Llavors van començar l'ŕpat.
La nit de noces
15 Ragüel féu venir Edna, la seva muller, i li va dir: --Germana meva, prepara l'altra cambra i fes-hi entrar Sara.16 Edna anŕ a preparar un llit a l'habitació que li havia dit Ragüel i va dur-hi la filla. Edna plorava pensant en ella. Perň, eixugant-se les llŕgrimes, li va dir:17 --Confiança, filla! Que el Senyor del cel et canviď la tristesa en alegria. Anima't, filla meva! I Edna es va retirar.