Tobit 2 — BCI — Biblija.net

← Précédent Tobit 2 Suivant →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

Un ŕpat de festa

¹ »Sota el regnat d'Assarhadon vaig tornar a casa meva i vaig retrobar la meva dona Anna i el meu fill Tobies. Per la Pentecosta, la santa festa que celebrem set setmanes després de Pasqua, em van preparar un bon dinar. Quan m'asseia a taula, ² parada amb plats molt variats, vaig dir al meu fill Tobies: »--Noi, corre a veure si trobes entre els nostres germans deportats a Nínive cap pobre que sempre tingui viu en el cor el pensament del Senyor. Porta-me'l, que dinarem plegats. T'espero, fill meu, fins que tornis.

Assassinat a Nínive

³ »Tobies va sortir a buscar entre els nostres germans israelites algun pobre. Perň va tornar, dient: »--Pare! »Li vaig respondre: »--Quč vols, fill meu? »Ell em diu: »--Pare! N'acaben d'assassinar un del nostre poble: l'han escanyat i l'han llançat a la plaça. ⁴ »D'una revolada vaig aixecar-me sense haver tastat res del dinar, vaig endur-me el cadŕver de la plaça i el vaig dipositar en un cobert, esperant la posta del sol per poder-lo enterrar. ⁵ Tornant a casa, em vaig rentar i vaig dinar tot afligit. ⁶ Em venien a la memňria aquelles paraules que el profeta Amós havia dit a Betel:
»"Les vostres festes
es canviaran en dol,
i en complantes
tots els vostres cants." »I em vaig posar a plorar. ⁷ Després, quan el sol s'hagué post, vaig sortir de casa, vaig fer un clot i vaig enterrar el cadŕver. ⁸ »Els meus veďns se me'n reien i comentaven entre ells: »--Aquest home no estŕ escarmentat. Fa poc que el buscaven per matar-lo per aixň mateix i es va haver d'escapar. I fixeu-vos: ja torna a enterrar morts!

Tobit es torna cec

⁹ »Aquella mateixa nit, després de rentar-me, vaig sortir al pati de casa i em vaig posar a dormir arran de la paret del pati, amb la cara destapada, de la calor que feia. ¹⁰ No m'havia adonat que, just damunt meu, a la paret, hi havia uns ocells. Els seus excrements, calents, em van caure als ulls i se m'hi van fer uns tels. Vaig recórrer als metges perquč m'ho curessin; perň, com més ungüents m'hi posaven, més se m'entelaven els ulls, fins que vaig perdre del tot la vista. Durant quatre anys vaig quedar completament cec. Tots els meus parents em planyien. Ahicar em va mantenir els dos primers anys, fins que se n'anŕ a Elimaida.

Mal humor d'Anna

¹¹ »En aquella situació, la meva dona Anna, com tantes altres dones, es posŕ a treballar. ¹² La feina, la hi pagaven en el moment que ella lliurava les comandes. El dia set del mes de distros acabŕ de teixir una peça i la va portar als qui la hi havien encomanada. Ells li van donar el preu convingut i, a més, un cabrit. ¹³ Quan ella entrava a casa, el cabrit es posŕ a belar. Jo que la crido i li dic: »--D'on ha sortit, aquest cabridet? No deu ser pas robat! Torna'l als seus amos, que no tenim cap dret a menjar res robat. ¹⁴ »Ella em va respondre: »--Perň si és un regal que m'han fet de sobrepaga! »Jo no me la creia i insistia, indignat, que tornés als amos aquell cabrit. Fins que ella em va replicar: »--De quč et serveixen les teves caritats? On són les teves obres de misericňrdia? Les saps tu i prou!

← Précédent Suivant →