1 Mentrestant, Tobit comptava dia rere dia el temps necessari per a anar a Ragues i tornar-ne. Com que passaven els dies i el seu fill no arribava,2 es deia: «L'entretenen molt, a Ragues! żI si fos que Gabael ha mort i ningú no li dóna els diners?»3 I començava a passar ŕnsia.4 D'altra banda, Anna, la seva dona, exclamava: --El meu fill és mort! Ja no el veurem mai més amb vida! I plorava i es planyia pel seu fill, tot dient:5 --Pobra de mi, fill meu! I per quč vaig deixar que te n'anessis, tu, la llum dels meus ulls?6 Tobit li replicava: --Calla, germana meva. No t'hi capfiquis. El noi estŕ bé. Segur que els ha sortit un entrebanc. A més, l'home que l'acompanya és prou fiat, és un dels nostres germans. No passis ŕnsia per ell, dona, que aviat arribarŕ.7 Perň ella li responia: --No em diguis res, no em vulguis enganyar. Segur que el meu fill és mort! I cada dia sortia aviat de casa a vigilar el camí per on havia marxat el seu fill. No feia cas de ningú. I quan el sol es ponia, se'n tornava a casa i es passava tota la nit plorant i planyent-se, sense dormir.
Tobies s'acomiada de Ragüel
8 Passats els catorze dies que Ragüel havia jurat dedicar a les noces de la seva filla, Tobies l'anŕ a trobar per dir-li: --Deixa'm anar. Jo conec prou el meu pare i la meva mare: segur que ja no compten de veure'm mai més. T'ho demano, pare meu, deixa'm tornar a casa del meu pare. Ja et vaig dir com estava quan el vaig deixar.9 Perň Ragüel insistia a Tobies: --Queda't, encara, fill meu, queda't amb mi. Ja enviaré missatgers al teu pare Tobit amb notícies teves. Tobies va replicar: --De cap manera! Et prego que em deixis tornar a casa del meu pare.10 Aleshores Ragüel va confiar a Tobies la seva dona Sara. Li donŕ també la meitat de tots els seus béns: esclaus i esclaves, vaques i ovelles, ases i camells, roba, diners i vaixella.11 I els va acomiadar amb bona salut. Ragüel abraçŕ Tobies i li digué: --Estigues bo, fill meu, i que tinguis un bon viatge. Que el Senyor del cel et guiď pel camí a tu i a la teva dona Sara. Tant de bo pugui veure els vostres fills abans de morir!12 A Sara, la seva filla, li va dir: --Vés-te'n a casa del teu sogre. Des d'ara ells et seran tan pares com els qui t'hem donat la vida. Vés-te'n en pau, filla meva. I que, mentre visqui, només senti parlar bé de tu. Els va abraçar i se'n va acomiadar.13 Per la seva part, Edna va dir a Tobies: --Fill i germŕ molt estimat, que el Senyor et torni a casa teva. Tant de bo pugui veure en vida, abans de morir, els fills que tindreu tu i la meva filla Sara. A la presčncia del Senyor confio la meva filla a la teva custňdia. No li donis ni un sol dia de mal viure. Fill meu, vés-te'n en pau! Des d'ara jo sóc la teva mare, i Sara, la teva muller. Tant de bo que durant tota la vida siguem feliços tots plegats! Edna els va besar tots dos i els deixŕ partir contents.14 Tobies se'n va anar de casa de Ragüel alegre i content, i beneint el Senyor del cel i de la terra, el Rei de l'univers, perquč havia fet tan feliç el seu viatge. I deia al Senyor: --Fes-me la grŕcia d'honrar Ragüel i Edna tots els dies de la seva vida.