Que n'és, d'amable, el teu temple

1 Per al mestre de cor: a la tonada de «Haguitit». Del recull dels fills de Corč. Salm.
2 Que n'és, d'amable, el teu temple,
Senyor de l'univers!
3 Tot jo sospiro i em deleixo
pels atris del Senyor.
Ple de goig i amb tot el cor
aclamo el Déu que m'és vida.
4 Fins l'ocell hi troba casa,
l'oreneta s'hi fa un niu
on posar la fillada,
prop dels teus altars,
Senyor de l'univers,
rei meu i Déu meu.
5 Feliç el qui viu a casa teva
lloant-te cada dia! Pausa
6 Feliç l'home que en tu troba la força:
de bona gana emprčn el camí!
7 Quan travessa la vall Eixuta,
li és com un oasi
beneďt amb les pluges primerenques.
8 Passa d'un mur cap a l'altre,
fins a veure Déu a Sió.
9 Senyor, Déu de l'univers,
escolta la meva súplica;
estigues atent, Déu de Jacob. Pausa
10 Mira amb amor, Déu nostre, el teu Ungit,
fixa't en el rei, l'escut que ens protegeix.
11 Un dia en els teus atris
val més que mil a fora;
m'estimo més quedar-me
al llindar de la casa del meu Déu
que anar a viure amb els injustos.
12 El Senyor-Déu aixopluga i protegeix,
dóna la grŕcia i la glňria,
i no refusa cap bé
al qui viu honradament.
13 Senyor de l'univers,
feliç l'home que confia en tu!