1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
Elogi dels Pares (44,1-50,26)
Introducció
1 Fem ara l'elogi dels homes il·lustres,dels nostres pares, tal com s'han anat succeint.
2 És gran la glňria que el Senyor ha creat,
ha mostrat la seva grandesa des de sempre.
3 Hi ha hagut els qui han regnat en els seus reialmes,
els qui han estat homes famosos pel seu poder,
els consellers notables per la seva intel·ligčncia,
els qui han parlat amb anuncis profčtics.
4 Hi ha hagut els caps que guiaven el poble amb les seves decisions,
els qui l'instruďen amb la seva intel·ligčncia
i els qui ensenyaven amb paraules sŕvies.
5 Hi ha hagut els compositors de melodies,
els escriptors de poemes,
6 els homes rics, els qui tenien poder
i els qui vivien en pau a casa seva.
7 Tots ells van rebre honors dels seus contemporanis,
els tingueren per motiu d'orgull mentre van viure.
8 Alguns d'ells han deixat un nom,
i encara avui en fem l'elogi.
9 D'altres, perň, no han deixat cap record,
han desaparegut com si no haguessin existit,
han passat com si no haguessin arribat a ser,
igual que els fills que han vingut darrere d'ells.
Els avantpassats d'Israel
10 Els nostres avantpassats van ser homes de béi les seves obres justes no han estat oblidades.
11 Amb la seva descendčncia es conserva
la bella herčncia que va sortir d'ells.
12 Els seus descendents han estat fidels a l'aliança
i, grŕcies a ells, també els seus fills.
13 La seva descendčncia continuarŕ per sempre
i la seva glňria no s'esborrarŕ.
14 Els seus cossos van ser sepultats en pau,
perň el seu record perdura de generació en generació.
15 Totes les nacions parlaran de la seva saviesa
i l'assemblea del poble en farŕ l'elogi.
Henoc
16 Henoc va plaure al Senyor i fou traslladat al cel;és un exemple de fidelitat per a totes les generacions.
Noč
17 Déu trobŕ que Noč era un home perfectament justi, quan va castigar els homes,
Noč féu possible que la humanitat rebrotés.
Grŕcies a ell hi hagué una resta de supervivents a la terra
quan va arribar el diluvi.
18 Déu va establir amb Noč una aliança eterna:
els éssers vius no serien mai més destruďts per cap diluvi.
Abraham
19 El gran Abraham va ser el pare d'una multitud de pobles:mai ningú no ha igualat la seva glňria.
20 Va observar la Llei de l'Altíssim
i entrŕ en aliança amb ell.
Va marcar en el propi cos el senyal de l'aliança,
i a l'hora de la prova fou trobat fidel.
21 Per aixň Déu li va prometre amb jurament
que es valdria dels seus descendents per a beneir les nacions
i que serien tan nombrosos com els grans de pols de la terra;
que serien enaltits com les estrelles
i que els faria hereus d'un territori
estčs d'un mar a l'altre,
des del riu Eufrates fins a l'extrem del país.
Isaac i Jacob
22 Per amor d'Abraham,Déu confirmŕ les promeses al seu fill Isaac.
Com a dipositari de l'aliança i de la seva benedicció per a tots els homes,
23 Déu va designar Jacob.
Li confirmŕ la seva benedicció,
li va donar el país en possessió;
ell el va distribuir en porcions
i les repartí entre les dotze tribus.
D'entre els descendents de Jacob,
Déu va suscitar un home de bé,
que gaudí dels favors de tothom: