← Précédent Siràcida 35 Suivant →

El culte autčntic

1 Seguir la Llei de Déu val tant com presentar moltes ofrenes.
2 Obeir els manaments és com oferir un sacrifici de comunió.
3 Ser agraďt és com una ofrena de flor de farina,
4 i fer almoina als pobres és com oferir un sacrifici de lloança.
5 Apartar-se del mal és agradable al Senyor,
apartar-se de la injustícia val tant com un sacrifici expiatori.
6 Perň no et presentis davant el Senyor amb les mans buides,
7 ja que ell mateix ha prescrit tots aquests sacrificis.
8 L'ofrena del just és com una ofrena de greix damunt l'altar,
la seva olor agradable arriba fins a l'Altíssim.
9 El sacrifici que ofereix l'home just plau al Senyor,
i el Senyor no l'oblidarŕ mai.
10 Sigues generós quan donis glňria al Senyor
i no li escatimis les primícies del teu treball.
11 Presenta les ofrenes amb la cara alegre,
ofereix com a cosa santa el teu delme amb alegria.
12 Dóna a l'Altíssim segons el que ell t'ha donat;
fes-ho amb cor generós, en la mesura que puguis,
13 perquč el Senyor sap recompensar
i et tornarŕ set vegades el que li haurŕs donat.

Déu és un jutge just

14 No provis de subornar Déu amb els teus presents, que no els acceptarŕ;
15 no comptis d'oferir un bé adquirit injustament,
perquč el Senyor és un jutge
per al qual el prestigi de les persones no compta.
16 Déu no fa distinció de persones en perjudici del pobre,
sinó que escolta la pregŕria del qui pateix la injustícia.
17 Ell no menysprea l'orfe que suplica
ni la viuda que es desfoga plorant.
18 żNo és cert que les llŕgrimes de la viuda corren galtes avall
19 i que ella aixeca el seu clam contra el qui la fa plorar?
20 El qui adora el Senyor tal com ell vol és ben acollit,
i la seva pregŕria arriba fins al cel.
21 També la pregŕria dels humils travessa els núvols
i no troba consol fins que arriba a terme,
no es retira fins que l'Altíssim l'atén
22 i fa justícia a favor dels innocents.
El Senyor no trigarŕ;
no tindrŕ més pacičncia amb els opressors del seu poble,
fins que haurŕ masegat l'esquena dels qui no tenen cor

Déu farŕ justícia

23 i haurŕ castigat les altres nacions;
fins que haurŕ exterminat tots els orgullosos
i haurŕ trossejat els ceptres dels injustos;
24 fins que haurŕ donat a cadascú el que mereixen els seus actes
i haurŕ judicat les seves obres segons les seves intencions;
25 fins que haurŕ fet justícia al seu poble
i, ple d'amor per ells, els haurŕ omplert d'alegria.
26 La misericňrdia de Déu en temps de tribulació
és tan oportuna com els núvols de pluja en temps de secada.