1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
Els béns i l'alegria de viure (29,1-31,11)
Els préstecs
1 L'home compassiu deixa diners al proďsme;qui l'ajuda allargant-li la mŕ guarda els manaments.
2 Quan els altres passin necessitat, presta'ls diners,
i, si t'han deixat diners, torna'ls quan sigui l'hora.
3 Guarda la teva paraula i sigues lleial al proďsme,
i trobarŕs ajuda sempre que ho necessitis.
4 Per a molts, rebre un préstec és com trobar un objecte:
no el tornen i causen dificultats a qui els ha ajudat.
5 Abans de rebre el préstec, besen les mans de qui els el fa
i parlen amb gran respecte de les riqueses dels altres;
perň, a l'hora de retornar-lo, donen allargues,
responen amb excuses
i donen la culpa a les circumstŕncies.
6 Si tenen per a pagar, el creditor a penes en recobrarŕ la meitat
i encara ho considerarŕ una sort.
I si no, a més de prendre-li els diners,
es trobarŕ que sense cap motiu s'haurŕ fet un enemic:
el pagaran amb malediccions i injúries,
i en lloc de reconeixement li tornaran sols menyspreu.
7 Així, molts no volen prestar diners
per por de ser espoliats sense motiu.
L'almoina
8 En canvi, sigues generós amb la gent pobrai no els facis esperar la teva almoina.
9 Per a obeir el manament de Déu, has d'ajudar els indigents,
no els has de fer marxar amb les mans buides,
sinó donar-los allň que necessiten.
10 Per un germŕ i per un amic, accepta de perdre els diners,
abans de perdre'ls deixant-los fer malbé sota una pedra.
11 Usa dels teus béns d'acord amb els preceptes de l'Altíssim,
que així et seran més profitosos que tot l'or el món.
12 Considera l'almoina que has fet com si encara la tinguessis al graner,
i ella et preservarŕ de tot mal:
13 et defensarŕ de l'enemic
millor que un escut massís o que una llança pesant.
Els avals
14 Un home bo accepta de fer un aval al seu proďsme;en canvi, l'home que l'abandona ha perdut la dignitat.
15 Si un s'ha fet fiador teu, és un favor que no has d'oblidar,
perquč ha compromčs la seva persona per tu.
16 Tan sols el pecador malversa els béns del seu fiador,
17 el desagraďt no es recorda del qui l'ha salvat.
18 Els avals han arruďnat molta gent benestant
i els han sacsejat com les onades del mar;
homes importants han hagut d'emigrar
i viure d'ací d'allŕ en paďsos estrangers.
19 Quan un malvat s'afanya a presentar-se com a fiador,
és sols per guanyar-hi alguna cosa,
perň acabarŕ en mans de la justícia.
20 Ajuda el teu proďsme tant com puguis,
perň vigila de no deixar-te enganyar.
El savi s'acontenta amb el que té
21 Per a viure, l'aigua, el pa i el vestit són de primera necessitat;per a protegir la intimitat, cal una casa.
22 Val més viure pobre sota un cobert de fusta
que fer grans banquets en una casa forastera.
23 Amb poc o amb molt, estigues content
i ningú no et podrŕ dir que vius com un parŕsit.
24 Anar de casa en casa és una trista vida,
perquč quan no ets a casa teva no pots obrir la boca;
25 haurŕs de servir menjar i beguda sense que t'ho agraeixin
i, a més, encara haurŕs de sentir coses desagradables:
26 «Vine, foraster, para taula!
I si tens res per a menjar, dóna-m'ho.»
27 «Vés-te'n, foraster, que tinc un hoste més important que tu!
Em ve a visitar un germŕ i necessito la casa.»
28 A una persona sensata li és molt dur d'aguantar aixň:
ser tractat com un parŕsit i sofrir l'insult dels creditors.