1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
1 Per l'afany de lucre, molts pequen,i el qui es vol enriquir no estŕ per res més.
2 Com el clau que s'enfonsa entre les juntes de les pedres,
el pecat es clava entre la compra i la venda.
3 Si un no es manté ferm a venerar el Senyor,
la seva casa anirŕ de pressa a la ruďna.
L'home es coneix pel que diu
4 Quan se sacseja el sedŕs, queda el rebuig;igualment, quan algú es posa a parlar, li surten els defectes.
5 Com el forn posa a prova els atuells del terrisser,
la prova de l'home és quan delibera.
6 Com el fruit demostra com han conreat un arbre,
les paraules revelen el que pensa una persona.
7 No facis elogis de ningú abans de sentir-lo parlar,
perquč en les paraules es posen a prova les persones.
La justícia
8 Si vas darrere la justícia, l'aconseguirŕsi te'n podrŕs revestir com d'una túnica esplčndida.
9 Els ocells s'ajunten per descansar amb els de la seva espčcie;
així la lleialtat es reuneix amb els qui la practiquen.
10 Com el lleó estŕ a l'aguait de la presa,
el pecat aguaita els qui fan el mal.
La manera de fer del savi i de l'insensat
11 Sempre hi ha saviesa en les explicacions de l'home just;en canvi, l'insensat canvia com la lluna.
12 No perdis el temps amb gent sense seny,
perň queda't sempre amb persones reflexives.
13 Les explicacions dels estúpids són irritants,
esclaten a riure per qualsevol indecčncia culpable.
14 La xerrameca dels qui juren sense parar posa els cabells de punta
i les seves baralles obliguen a tapar-se les orelles.
15 La baralla dels orgullosos acaba en sang,
i és molt penós d'escoltar els seus insults.
Els secrets
16 Qui revela secrets perd la confiança de tothomi no trobarŕ mai més cap amic de debň.
17 Estima el teu amic i resta-li fidel;
perň, si descobreixes els secrets que ell t'havia confiat,
no li vagis mai més al darrere;
18 perquč, com es perd una persona quan mor,
així tu has perdut l'amistat del company.
19 Com qui deixa escapar un ocell de les mans,
així has perdut l'amic i ja no l'atraparŕs més.
20 No li vagis al darrere, que ja és lluny;
ha fugit, com una gasela que s'escapa del parany.
21 Una ferida es pot embenar
i després d'una ofensa pots reconciliar-te,
perň per al qui ha revelat secrets no hi ha esperança.
Gent hipňcrita i falsa
22 Qui fa l'ullet porta males intencions,i tothom qui el coneix se n'allunya.
23 Quan parla davant teu és ple de dolçor
i es meravella de tot el que dius,
perň al teu darrere canvia de llenguatge
i per a trair-te fa servir les teves prňpies paraules.
24 Avorreixo moltes coses, perň res com aquest home,
i el Senyor també l'avorreix.
El mal que es fa, sempre es paga
25 Si tires una pedra enlaire, et pot caure al cap,i si vols atacar a traďció, et pots fer mal tu mateix.
26 Qui cava una fossa, pot acabar caient-hi,
i qui posa un parany, pot quedar-hi atrapat,
27 perquč el mal recau sobre qui el fa,
sense que ni ell mateix sŕpiga d'on li ve.
28 Escarnir i insultar és propi de l'orgullós,
perň la venjança l'espera emboscada com un lleó.
29 Acabaran dins un parany els qui s'alegren de la caiguda dels justos
i el sofriment els consumirŕ abans de morir.
Perdonar abans que guardar rancúnia
30 La rancúnia i la ira són també coses detestables,i, tanmateix, l'home pecador les manté.