← Précédent Siràcida 13 Suivant →

Amistats que enganyen

1 Qui toca pega s'enllefisca
i qui va amb un orgullós acaba per assemblar-s'hi.
2 No et carreguis un pes que no pots dur,
no vagis amb gent més forta i més rica que tu.
Seria com ajuntar una olla de fang amb una caldera de ferro:
si topen, l'olla es trencarŕ.
3 Un ric comet una injustícia i encara s'irrita,
un pobre és tractat injustament i encara s'excusa.
4 Si ets útil al ric, t'utilitzarŕ;
perň quan et trobis en necessitat, t'abandonarŕ.
5 Si tens béns, viurŕ de tu
i t'escurarŕ sense patir-hi.
6 Si et necessita, t'enredarŕ
amb somriures i promeses;
et farŕ compliments i et dirŕ: «Quč puc fer per tu?»
7 A cňpia d'invitar-te als seus banquets t'humiliarŕ obligant-te a convidar-lo
fins que t'haurŕ arruďnat dues o tres vegades,
i per acabar es burlarŕ de tu.
I després, si et veu, passarŕ de llarg
i mourŕ el cap en senyal de mofa.
8 Mira de no deixar-te enredar,
que no quedis humiliat per la teva estupidesa.

9 Si t'invita un home poderós,
declina la seva invitació,
i t'invitarŕ amb més insistčncia.
10 No t'hi afanyis massa, per tal de no ser rebutjat,
ni te n'allunyis massa, per tal de no ser oblidat.
11 No pretenguis de parlar-li d'igual a igual
ni et fiďs dels seus llargs discursos:
et parla llargament per posar-te a prova
i ho fa fins i tot quan somriu.
12 Escamparŕ els teus secrets sense pietat
i no t'estalviarŕ maltractaments ni cadenes.
13 Per aixň, vigila i estigues ben alerta,
que camines amb la teva ruďna.
14 Quan sentis aixň en somnis, desperta't.
Estima el Senyor tota la teva vida
i invoca'l perquč et salvi.

Les riqueses (13,15-15,10)

Els rics i els pobres

15 Tots els animals estimen els de la seva espčcie,
i tot home estima els altres homes.
16 Tots els animals s'acoblen amb els de la seva espčcie,
i també l'home s'uneix amb qui és semblant a ell.
17 Quč tenen en comú el llop i l'anyell,
el pecador i el qui és fidel?
18 żPoden viure en pau la hiena i el gos?
żPot haver-hi entesa entre el ric i el pobre?
19 Els ases salvatges són la caça dels lleons al desert:
així els pobres són la presa dels rics.
20 L'arrogant sent horror de la vida humil:
així el ric sent horror del pobre.
21 Quan un ric trontolla, els seus amics el sostenen;
perň quan un pobre cau, fins i tot els amics el rebutgen.
22 Quan un ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo,
i si diu bestieses, li donen la raó;
quan un pobre ensopega, encara el renyen,
i si diu coses intel·ligents, no li fan gens de cas.
23 Quan el ric parla, tots callen,
i posen als núvols les seves paraules;
perň quan un pobre parla, tothom diu: «Qui és aquest?»,
i si s'entrebanca, l'empenyen per fer-lo caure.

24 La riquesa és bona si ve de mans netes,
i dolenta la pobresa quan la pateixen els impius.
25 El cor de l'home afaiçona l'aspecte de la cara,
sigui en bé, sigui en mal.
26 Una cara alegre és senyal d'un cor bo,
perň trobar un proverbi ben pensat demana molta reflexió.