Jesús davant de Pilat

(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Jn 18,28-38)

1 Aleshores es va aixecar tota l'assemblea i el dugueren a Pilat. 2 Van començar així la seva acusació contra ell: --Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cčsar i diu que és el Messies, el rei. 3 Pilat el va interrogar: --żTu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: --Tu ho dius. 4 Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: --No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. 5 Perň ells insistien: --Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d'Herodes

6 Pilat, en sentir aixň, preguntŕ si aquell home era galileu. 7 Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d'Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. 8 Herodes es va alegrar molt de veure'l. Feia temps que ho desitjava, perquč sentia a parlar d'ell i esperava veure-li fer algun prodigi. 9 L'anŕ interrogant llargament, perň Jesús no li contestŕ res. 10 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l'acusaven amb força. 11 Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreŕ i, per escarnir-lo, li va posar un vestit llampant i el tornŕ a enviar a Pilat. 12 Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort

(Mt 27,15-26; Mc 15,6-15; Jn 18,39-19,16)

13 Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, 14 i els digué: --M'heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; 15 ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. 16 El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. ( 17 ) 18 Llavors tots alhora es posaren a cridar: --Mata'l, aquest! Deixa'ns lliure Barrabŕs! 19 Barrabŕs estava empresonat per uns disturbis que hi havia hagut a la ciutat i per assassinat. 20 Pilat tornŕ a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. 21 Perň ells cridaven: --Crucifica'l, crucifica'l! 22 Pilat els digué per tercera vegada: --Perň quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat que hagi comčs res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. 23 Perň ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridňria acabŕ per imposar-se. 24 Pilat decidí de satisfer la seva petició: 25 va deixar lliure l'home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l'home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

Crucifixió de Jesús

(Mt 27,32-44; Mc 15,21-32; Jn 19,17-27)

26 Quan s'enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquč la portés darrere d'ell. 27 El seguia una gran gentada del poble; moltes dones feien mostres de dol i el planyien. 28 Jesús es girŕ cap a elles i els digué: --Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. 29 Perquč vénen dies que la gent dirŕ: "Sortoses les qui no tenen fills, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat!" 30 Llavors començaran a dir a les muntanyes: "Caieu damunt nostre!", i als turons: "Cobriu-nos!" 31 Perquč, si tracten així l'arbre verd, quč serŕ del sec? 32 En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. 33 Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra. 34 Jesús deia: --Pare, perdona'ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. 35 El poble era allŕ mirant-ho, perň les autoritats se'n reien dient: --Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit! 36 També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre 37 i deien: --Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix! 38 Sobre d'ell hi havia un rčtol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» 39 Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: --żNo ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres! 40 Perň l'altre, renyant-lo, li respongué: --żTu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? 41 I nosaltres la sofrim justament, perquč rebem el que mereixen els nostres actes, perň aquest no ha fet res de mal. 42 I deia: --Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne. 43 Jesús li digué: --T'ho asseguro: avui serŕs amb mi al paradís.

Mort de Jesús

(Mt 27,45-56; Mc 15,33-41; Jn 19,28-30)

44 Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: 45 el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçŕ pel mig. 46 Jesús va cridar amb tota la força: --Pare, confio el meu alč a les teves mans. I havent dit aixň, va expirar. 47 Quan el centurió veié el que havia passat, donava glňria a Déu i deia: --Realment, aquest home era innocent. 48 Tota la gent que era present en aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se'n tornaven donant-se cops al pit. 49 Tots els seus coneguts i les dones que l'havien seguit des de Galilea es mantenien a distŕncia mirant-s'ho.

Sepultura de Jesús

(Mt 27,57-61; Mc 15,42-47; Jn 19,38-42)

50 Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, 51 perň no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d'Arimatea, una vila jueva, i esperava l'arribada del Regne de Déu. 52 Aquest home anŕ a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. 53 Va baixar-lo de la creu, l'embolcallŕ amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. 54 Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte. 55 Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allŕ, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. 56 Després se'n tornaren, prepararen olis aromŕtics i perfums, i durant el dissabte van observar el repňs que la Llei prescrivia.