1 Després d'aixň, el Senyor en designŕ uns altres setanta-dos i els enviŕ de dos en dos perquč anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar.2 Els deia: --La collita és abundant, perň els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviď més segadors.3 Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops.4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandŕlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí.5 Quan entreu en una casa, digueu primer: "Pau en aquesta casa."6 Si allí hi ha algú que n'és digne, la pau que li desitgeu reposarŕ damunt d'ell; si no, tornarŕ a vosaltres.7 Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.8 »Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin,9 cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre."10 Perň si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu:11 "Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha encastat als peus, ens l'espolsem i us la deixem. Perň sapigueu aixň: el Regne de Déu és a prop!"12 Us asseguro que el dia del judici serŕ més suportable per a Sodoma que per a aquella població.
13 »Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els miracles que vosaltres heu vist, ja fa temps que, en senyal de penediment, s'haurien assegut a la cendra, s'haurien posat vestits de sac i s'haurien convertit.14 Per aixň el judici serŕ més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres.15 I tu, Cafarnaüm, żet creus que serŕs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixarŕs!16 »Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi. Qui no fa cas de vosaltres, no fa cas de mi, i qui no fa cas de mi, no fa cas del qui m'ha enviat.
Retorn dels setanta-dos de la missió
17 Els setanta-dos van tornar plens d'alegria i deien: --Senyor, fins els dimonis se'ns sotmeten pel poder del teu nom.18 Jesús els digué: --Jo veia Satanŕs que queia del cel com un llamp.19 Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de včncer tota la potčncia de l'enemic, i res no us farŕ mal.20 Perň no us alegreu perquč els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquč els vostres noms estan inscrits en el cel.
21 En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: --T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquč has revelat als senzills tot aixň que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho.22 »El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.23 Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: --Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu!24 Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, perň no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, perň no ho sentiren.
Parŕbola del bon samaritŕ
25 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: --Mestre, quč haig de fer per a posseir la vida eterna?26 Jesús li digué: --Quč hi ha escrit en la Llei? Quč hi llegeixes?27 Ell va respondre: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ŕnima, amb totes les forces i amb tot el pensament,i estima els altres com a tu mateix.28 Jesús li digué: --Has respost bé: fes aixň i viurŕs.29 Perň ell, amb ganes de justificar-se, preguntŕ a Jesús: --I qui són els altres que haig d'estimar?30 Jesús va contestar dient: --Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort.31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passŕ de llarg per l'altra banda.32 Igualment un levita arribŕ en aquell indret; veié l'home i passŕ de llarg per l'altra banda.33 »Perň un samaritŕ que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí.34 S'hi acostŕ, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenŕ; després el pujŕ a la seva prňpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar.35 L'endemŕ va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li: »--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proďsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?37 Ell respongué: --El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: --Vés, i tu fes igual.
Marta i Maria
38 Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l'acollí una dona que es deia Marta.39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula.40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué: --Senyor, żno et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.41 El Senyor li va respondre: --Marta, Marta, estŕs preocupada i neguitosa per moltes coses,42 quan només n'hi ha una de necessŕria. Maria ha escollit la millor part, i no li serŕ pas presa.