Judit 16 — BCI — Biblija.net

← Précédent Judit 16

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Cŕntic de Judit

¹ Judit cantava:
--A toc de tambors
danseu davant el meu Déu,
canteu al Senyor al so dels címbals;
entoneu-li un salm de lloança,
enaltiu-lo, proclameu el seu nom.
² El Senyor és el Déu
que destrueix les guerres.
M'ha fet tornar al seu campament
enmig del poble,
m'ha alliberat dels meus perseguidors.
³ Els d'Assíria han vingut
de les muntanyes del nord
amb un exčrcit de desenes de milers:
la seva multitud tapava els torrents,
els seus cavallers cobrien els turons.
⁴ Volien calar foc al meu país,
passar a tall d'espasa el meu jovent,
esclafar per terra els meus nodrissons,
endur-se els meus infants com a botí,
raptar les meves noies.
⁵ El Senyor totpoderós els ha bandejat,
i ho ha fet valent-se d'una dona.
⁶ El guerrer poderós no ha caigut
en mans d'uns joves,
no l'han mort uns fills de titans,
no l'han fet caure gegants altius,
sinó Judit, la filla de Merarí:
l'ha desarmat
amb la bellesa del seu rostre.
⁷ Ella va deixar els vestits de viuda
per aixecar Israel, abatut.
Es va ungir la cara amb perfums
⁸ i es va lligar els cabells amb una cinta;
es va vestir de lli per seduir-lo.
⁹ Les seves sandŕlies
li van robar els ulls,
la seva bellesa el va captivar.
Perň ella amb el sabre
li va tallar el coll.
¹⁰ La seva audŕcia
ha esgarrifat els perses,
el seu coratge ha espantat els medes.
¹¹ El meu poble humiliat ha alçat el crit,
el clam dels febles
ha esporuguit els enemics,
que s'han escapat en sentir la cridňria.
¹² Els han abatut amb les fletxes
fills de mares joves,
els han traspassat com si fossin
criats d'uns desertors.
Els ha perdut
l'exčrcit del meu Senyor!
¹³ Cantaré al meu Déu un cŕntic nou:
Senyor, ets gran i gloriós,
és admirable el teu poder,
ets invencible.
¹⁴ Que et serveixin
totes les teves criatures:
a una ordre teva començaren a existir,
per construir-les
vas enviar el teu Esperit;
ningú no es rebel·la
contra els teus manaments.
¹⁵ Quan les onades
sacsegin les muntanyes
des dels seus fonaments,
i les roques es fonguin com cera
al teu davant,
encara serŕs propici als teus fidels.
¹⁶ L'olor agradable d'una ofrena
és poca cosa,
el greix d'un holocaust té poc valor.
Perň els fidels del Senyor
seran grans per sempre.
¹⁷ Ai de les nacions que s'alcen
contra el meu poble!
El Senyor totpoderós
les castigarŕ el dia del judici;
foc i cucs devoraran les seves carns,
ploraran de dolor per sempre.

Acció de grŕcies en el temple

¹⁸ Arribats a Jerusalem van adorar Déu. Quan el poble s'hagué purificat, van oferir holocaustos, sacrificis voluntaris i altres ofrenes. ¹⁹ Judit va fer ofrena de tot el parament d'Holofernes que el poble li havia donat. La mosquitera que havia pres del dormitori d'Holofernes, també la va oferir com a present. ²⁰ Durant tres mesos, el poble va celebrar la victňria davant el lloc sant de Jerusalem, i Judit es quedŕ amb ells.

Últims anys de Judit

²¹ Passats aquells dies, cadascú va tornar a casa seva. També Judit se'n tornŕ a Betúlia i continuŕ al capdavant del seu patrimoni. I mentre visqué va ser cčlebre per tot el país. ²² Va tenir molts pretendents, perň ella no es va tornar a casar després que Manassčs, el seu marit, morís per reunir-se amb els difunts del seu poble. ²³ Judit va arribar a una edat molt avançada. Anŕ envellint a la casa del seu marit fins a l'edat de cent cinc anys. Va concedir la llibertat a la seva criada de confiança, va morir a Betúlia i fou enterrada en el sepulcre del seu marit Manassčs. ²⁴ El poble d'Israel va fer set dies de dol per ella. Abans de morir, Judit havia distribuďt els seus béns entre els parents més prňxims del seu marit Manassčs i els parents de la seva prňpia família. ²⁵ En vida de Judit i molt temps després de la seva mort, ningú no va inquietar els israelites.

← Précédent