1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Jerusalem, l'esposa del Senyor
1 Crida d'alegria, Jerusalem,tu que eres estčril,
que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquč ara té més fills l'abandonada
que la dona amb marit,
diu el Senyor.
2 Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.
No ho impedeixis.
Allarga les cordes
i reforça les estaques,
3 perquč creixerŕs
a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
4 No tinguis por,
perquč no quedarŕs avergonyida.
No et sentis humiliada,
que no serŕs pas
coberta d'ignomínia.
Oblidarŕs la vergonya
que vas passar de jove
i no recordarŕs mai més el deshonor
que vas sofrir quan eres viuda.
5 Perquč el qui t'ha creat és espňs teu,
el seu nom és «Senyor de l'univers».
El qui t'allibera és el Sant d'Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».
6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria
l'esposa de la joventut?
7 Et vaig abandonar
sols per un moment,
i ara et torno a prendre
amb un amor immens.
8 En un esclat d'indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
perň ara t'estimo amb un amor etern.
T'ho diu el Senyor, el qui t'allibera.
9 »Faré com en els dies de Noč,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m'irritaré
ni t'amenaçaré mai més.
10 Ni que les muntanyes s'apartin
i se somoguin els tossals,
el meu amor mai no s'apartarŕ de tu,
no se somourŕ
la meva aliança de pau.
T'ho dic jo, el Senyor,
el qui t'estima.»
La Jerusalem del temps futur
11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal,sense ningú que et consoli!
Jo t'ajuntaré els carreus
amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.
12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla,
de pedres precioses.
13 Jo, el Senyor,
instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:
14 serŕ inamovible el teu benestar.
Tindrŕs lluny l'opressió,
no haurŕs de témer res,
la por no se t'acostarŕ.
15 Dins teu no viurŕ cap estranger
que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu
es passaran a tu.
16 »Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d'armes.
Perň jo he creat també
el qui les ha de destruir.
17 Qualsevol arma forjada contra tu
no servirŕ de res.
I si algú t'acusa davant un tribunal
farŕs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort
que reservo als meus servents,
jo sóc qui els fa triomfar.
T'ho dic jo, el Senyor.»