1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
El Senyor desafia els ídols
1 «Estigueu en silenci davant meu,els qui viviu lluny, a les illes.
Nacions, revestiu-vos de coratge.
Apropeu-vos, i després parlareu.
Compareguem tots junts a judici!
2 »Qui ha suscitat de l'orient
aquell a qui la justícia cridava
a seguir-lo?
Li sotmet nacions
perquč domini els seus reis,
li dóna tantes espases com nombrosos
són els grans de pols,
tants arquers com incomptables
són els brins de palla esventada.
3 Ell persegueix les nacions
i avança segur per camins
que mai no havia trepitjat.
4 Qui ha realitzat aquestes gestes?
El qui anuncia el futur
des del principi.
Jo, el Senyor, sóc el primer,
i seré present fins a la fi.
5 Els qui viuen lluny, a les illes,
ho han vist i s'esglaien;
s'acosten plegats tremolant
els de l'extrem de la terra.»
6 Cadascú ajuda el company
i li diu: «Treballa ferm!»
7 L'escultor anima el fonedor,
el qui poleix metall
encoratja el qui forja.
I diuen de la soldadura: «Bona feina!»
Finalment, fixen l'ídol amb claus
perquč s'aguanti.
El Senyor protegeix el seu poble
8 «Perň a tu, Israel, servent meu,poble de Jacob que m'he escollit,
descendent d'Abraham, amic meu,
9 jo t'he pres de l'extrem de la terra,
t'he cridat
de les regions més llunyanes,
i t'he dit: "Ets el meu servent;
et vaig escollir i no t'he rebutjat."
10 No tinguis por, que jo sóc amb tu.
No et neguitegis,
que jo sóc el teu Déu.
Jo et dono força i t'ajudo,
et sostinc
amb la meva dreta bondadosa.
11 Tots els qui estan furiosos contra tu
quedaran confosos i avergonyits.
Els teus adversaris
seran com no res i es perdran.
12 Cercarŕs els qui et combatien,
perň no els trobarŕs.
Seran del tot aniquilats
els qui et fan la guerra.
13 Perquč jo, el Senyor, sóc el teu Déu;
et dono la mŕ i et dic:
"No tinguis por, sóc jo qui t'ajuda!"
14 »Poble de Jacob, que ets com un cuc,
Israel, que ets ben poca cosa,
no tinguis por, jo t'ajudo!
Ho dic jo mateix, el Senyor.
Jo, el Sant d'Israel,
sóc el qui t'allibera.
15 Faré de tu un trill tallant,
nou, armat amb dents:
trillarŕs les muntanyes i les trinxarŕs,
els tossals es tornaran palla fina.
16 Els ventarŕs,
i se'ls endurŕ la marinada,
la terbolina els dispersarŕ.
I tu t'alegrarŕs de l'obra del Senyor,
et gloriarŕs del Sant d'Israel.»
El desert serŕ renovat
17 «Els pobres i els desvalgutscerquen aigua i no en troben.
La set els resseca la llengua.
Perň jo, el Senyor, els escolto;
jo, el Déu d'Israel, no els abandono:
18 faré néixer rius
en els tossals més ŕrids,
i fonts al mig de les valls.
Transformaré en estanys el desert,
en dolls d'aigua, la terra eixuta.
19 En el desert plantaré cedres,
acŕcies, murtres i oliveres;
a l'estepa, al costat dels xiprers,
hi faré créixer boixos i savines,
20 perquč tothom vegi i sŕpiga,
s'adoni i comprengui
que ho ha fet la mŕ del Senyor,
que ho ha creat el Sant d'Israel.»
El Senyor avergonyeix els ídols
21 El Senyor, rei de Jacob,diu als déus de les nacions:
«Veniu a presentar la vostra causa,
aporteu les vostres proves.
22 Aporteu-les i anuncieu-nos
les coses que passaran.
Digueu quins eren
els vostres presagis:
hi reflexionarem
i veurem si s'han complert.
O, si no, feu-nos saber quč passarŕ.
23 Anuncieu les coses que vindran,
i sabrem si realment sou déus.
Feu alguna cosa, bona o dolenta,
que tots puguem veure i admirar.
24 Perň no! Vosaltres no sou res de res,
i les vostres obres
ni a aixň no arriben:
és un home detestable
el qui us escull per déus.
25 »Del nord he suscitat algú que ja ve.
Des de llevant ell invoca el meu nom:
trepitjarŕ els governants com el fang,
com el terrisser trepitja l'argila.
26 żQui ho va predir, perquč ho sabéssim
i poguéssim dir que era cert?
Ningú no va anunciar-ho
ni en va parlar,
ningú no va sentir cap presagi vostre.
27 Primer que ningú, jo dic a Sió:
"Ja són aquí."
Jo envio a Jerusalem
el qui porta bones noves.
28 He mirat i no he vist ningú més:
ningú d'ells no és bo per a aconsellar
ni per a respondre cap pregunta.
29 Mireu-los tots plegats:
les seves obres són maleficis il·lusoris,
les seves estŕtues, vent i buidor.»
(cant primer)