1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Cŕstig dels qui governen Judŕ
1 Ai dels qui fan lleis injustesi promulguen decrets opressors!
2 Neguen la justícia als febles,
roben el dret
als pobres del meu poble;
les viudes són el seu botí,
espolien els orfes.
3 Quč fareu el dia
que us demanaran comptes,
quan veureu apropar-se la tempesta?
A qui acudireu perquč us socorri?
On amagareu les vostres riqueses?
4 El qui no s'haurŕ doblegat
entre els altres captius
caurŕ sepultat entre els morts.
Perň, amb tot, no s'ha calmat
la indignació del Senyor,
i la seva mŕ continua amenaçant.
Cŕstig del rei assiri
5 «Ai dels assiris!Són el bastó amb quč jo pego,
la vara amb quč castigo.
6 Els envio contra una nació infidel,
contra un poble que m'irrita,
perquč el saquegin, l'espoliďn
i el trepitgin
com el fang dels carrers.
7 Perň ells no ho entenen així,
no són aquests els seus propňsits:
el que volen és exterminar
i destruir moltes nacions.»
8 El rei dels assiris diu:
«Que no són reis
tots els meus generals?
9 żNo he fet a Calné el mateix
que a Carquemix?
żI a Hamat el mateix que a Arpad?
żI a Samaria el mateix que a Damasc?
10 He sotmčs amb el meu poder
regnes protegits per molts ídols,
amb moltes més estŕtues
que Jerusalem i Samaria.
11 I el que vaig fer a Samaria
i als seus ídols,
żno ho faré també a Jerusalem
i a les seves imatges?» 12 Perň quan el Senyor haurŕ acabat la seva obra a la muntanya de Sió i a Jerusalem, demanarŕ comptes al rei d'Assíria pel seu orgull i la seva altivesa insolent.
13 El rei d'Assíria proclama:
«Tot aixň és obra del meu poder,
de la meva intel·ligčncia
i de la meva sagacitat.
Faig desaparčixer
les fronteres dels pobles
i els arrabasso els tresors.
Destrono reis d'una envestida.
14 Com qui roba un niu
i arreplega els ous abandonats,
m'he apoderat de tota la terra,
he arreplegat les riqueses dels pobles,
sense que ningú piulés o parrupés
ni pogués batre les ales.»
15 Perň el Senyor diu:
«żPot gloriar-se la destral
de ser més que el llenyataire?
żPot la serra creure's
més gran que el serrador?
És com si una vara
volgués brandar el qui la branda,
com si un bastó, que és fusta,
volgués aixecar un home.»
16 Per tant, el sobirŕ de tot,
el Senyor de l'univers,
convertirŕ aquell rei,
de gras, en magre,
i la seva riquesa serŕ abrusada
com per un foc abrusador.
17 El Déu sant, llum d'Israel,
serŕ foc i flama
que en un sol dia
li cremarŕ i consumirŕ
les espines i els esbarzers,
18 la ufana del bosc i els jardins:
aquell rei quedarŕ consumit
des de l'entranya fins a flor de pell.
Serŕ com un malalt que es decandeix.
19 Un marrec sabria comptar
els pocs arbres que li restaran.
La petita resta d'Israel
20 Aquell dia, la resta d'Israel,els supervivents del llinatge de Jacob,
deixaran de confiar
en aquell qui només els feria,
i confiaran fermament
en el Senyor, Déu sant d'Israel.
21 Una resta, la resta de Jacob,
tornarŕ cap al «Déu heroi».
22 I ni que el teu poble, Israel,
fos tan nombrós com els grans de sorra
de la vora de la mar,
només en tornarŕ una resta:
la destrucció estŕ decidida,
la justícia divina es desbordarŕ.
23 Ben cert, Déu, el Senyor de l'univers,
executarŕ en tot el país
la destrucció que ha decidit!
Els assiris seran castigats
24 Per aixň el Senyor,Déu de l'univers, et diu:
«Poble meu que habites a Sió,
no temis els assiris,
ni que et fereixin amb el bastó,
ni que aixequin contra tu
la seva vara
com feien els egipcis.
25 Aviat, ben aviat,
s'haurŕ acabat el meu enuig contra tu,
i giraré contra ells la meva ira,
que serŕ la seva ruďna.
26 Llavors el Senyor de l'univers
brandarŕ contra ells un fuet,
com féu amb Madian
a la roca d'Oreb,
i alçarŕ la seva vara contra el mar,
com féu contra els egipcis.
27 Aquell dia,
et traurŕ la cŕrrega de les espatlles
i el jou que duus al coll.
I serŕs tan fort
que ja no et podran enjovar.»
L'enemic s'acosta a Jerusalem
28 Les tropes assíries arriben a Aiat,passen per Migron;
deixen el bagatge a Micmŕs
29 i travessen el congost, tot dient:
«Farem nit a Gueba.»
Ramŕ tremola,
Guibŕ de Saül fuig.
30 Crida fort, Bat-Gal·lim!
Escolta bé, Laix!
Anatot estŕ de dol.
31 Madmenŕ no sap on va.
Gent de Guebim, fortifiqueu-vos!
32 L'invasor ja s'ha plantat a Nob
i amenaça la muntanya
de la ciutat de Sió,
el turó de Jerusalem.
L'esfondrament
33 El sobirŕ de tot,el Senyor de l'univers,
destrossa el brancatge.
Els arbres més grossos cauen tallats,
els més alterosos són abatuts.
34 La destral arrasarŕ
l'espessor del bosc;
els arbres immensos del Líban
es desplomaran.