1 El Senyor va dir encara a Moisčs: --Digues a Aaron: "Estén la mŕ amb el bastó cap als rius, els canals i els estanys, i que pugin les granotes al país d'Egipte."2 Aaron va estendre la mŕ cap a les aigües d'Egipte, i les granotes van pujar i cobriren tot el país.3 Perň els mags egipcis van fer el mateix amb els seus encanteris i feren pujar les granotes al país d'Egipte.4 Llavors el faraó va cridar Moisčs i Aaron i els digué: --Pregueu al Senyor que aparti les granotes de mi i del meu poble, i jo deixaré sortir els israelites perquč vagin a oferir sacrificis al Senyor.5 Moisčs li va respondre: --Digna't assenyalar tu mateix en quin moment haig de pregar per tu, pels teus cortesans i pel teu poble, perquč desapareguin les granotes de prop teu i de les teves cases i en quedin només al Nil.6 Ell va dir: --Demŕ mateix. Moisčs afegí: --Ho faré tal com demanes, i així sabrŕs que no hi ha ningú com el Senyor, el nostre Déu.7 Les granotes s'apartaran de tu, de les teves cases, dels teus cortesans i del teu poble; només en quedaran al Nil.8 Moisčs i Aaron sortiren de parlar amb el faraó, i Moisčs va demanar al Senyor que allunyés les granotes que havia enviat contra ell.9 El Senyor va fer el que Moisčs li demanava. Les granotes que hi havia a les cases, als patis i als camps van morir.10 En van recollir piles i piles, que van empudegar el país.11 Perň quan el faraó va veure que havia tornat la calma, va endurir el seu cor i no escoltŕ Moisčs i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Tercera plaga: els mosquits
12 El Senyor va dir a Moisčs: --Digues a Aaron: "Estén el teu bastó i dóna un cop a la pols de la terra, perquč la pols es converteixi en mosquits per tot el país d'Egipte."13 Ells ho van fer així. Aaron va estendre la seva mŕ amb el bastó i donŕ un cop a la pols de la terra. Els mosquits van cobrir homes i animals: tota la pols de la terra s'havia convertit en mosquits a tot el país d'Egipte.14 Els mags egipcis també provaren de fer sortir mosquits amb els seus encanteris, perň no van poder. Els mosquits havien cobert els homes i els animals.15 Llavors els mags van dir al faraó: --Aquí hi ha la mŕ de Déu. Perň el cor del faraó es va endurir i no escoltŕ Moisčs i Aaron, tal com el Senyor havia anunciat.
Quarta plaga: els tŕvecs
16 El Senyor va dir a Moisčs: --Demŕ lleva't de bon matí, vés a trobar el faraó quan surti cap al Nil i digues-li: "Aixň diu el Senyor: Deixa sortir el meu poble perquč m'adori.17 Si no el deixes sortir, jo enviaré una invasió de tŕvecs sobre tu, sobre els teus cortesans i sobre el teu poble. Es ficaran fins i tot dintre les cases. Les cases i tota la terra d'Egipte quedaran plenes de tŕvecs;18 perň aquell dia faré una excepció amb la regió de Goixen, on habita el meu poble. Allí no hi haurŕ tŕvecs, perquč sŕpigues que jo, el Senyor, sóc enmig d'aquest país.19 Aquest serŕ el gest alliberador que separarŕ el meu poble del teu. El prodigi serŕ demŕ."20 El Senyor ho va fer així. Hi hagué una invasió de tŕvecs, que es van ficar al palau del faraó, a casa dels cortesans i a tot Egipte. El país estava desolat per culpa dels tŕvecs.21 El faraó va cridar Moisčs i Aaron i els digué: --Aneu a oferir sacrificis al vostre Déu, perň a dins del país.22 Moisčs li va respondre: --No convé que ho fem aquí, perquč els sacrificis que oferim al Senyor, el nostre Déu, són una cosa abominable per als egipcis i, si ens veuen oferir aquests sacrificis, segur que ens apedregaran.23 Anirem desert enllŕ, a una distŕncia de tres dies de camí, i allí oferirem sacrificis al Senyor, el nostre Déu, tal com ell ens té manat.24 Llavors el faraó va dir: --Us deixaré anar al desert a oferir sacrificis al Senyor, el vostre Déu. Perň no us allunyeu gaire, i pregueu per mi.25 Moisčs li va respondre: --Tan bon punt hauré sortit del teu davant, pregaré al Senyor, i demŕ els tŕvecs s'hauran allunyat de tu, dels teus cortesans i del teu poble. Perň no ens tornis a enganyar no permetent al poble que vagi a oferir sacrificis al Senyor.26 Moisčs va sortir de davant del faraó i va pregar al Senyor.27 El Senyor va fer tal com Moisčs havia anunciat, i els tŕvecs es van allunyar del faraó, dels seus cortesans i del seu poble. No en va quedar ni un.28 Perň el faraó va endurir el seu cor també aquesta vegada i no deixŕ sortir el poble d'Israel.