← Précédent Èxode 2 Suivant →

Els orígens de Moisčs

1 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. 2 La dona va tenir un fill. Veient que l'infant era bonic, el va amagar durant tres mesos. 3 Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l'infant i la deixŕ entre els joncs a la vora del Nil. 4 La germana del nen vigilava de lluny estant per veure quč li passaria. 5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manŕ que una de les serventes anés a agafar-la. 6 La va obrir i veié un nen que plorava. Se'n va compadir i digué: --És un infant hebreu. 7 Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: --Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquč te'l criď? 8 Ella li respongué: --Vés-hi. Ella anŕ a cridar la mare de l'infant. 9 La filla del faraó li va dir: --Pren aquest infant i cria-me'l. Jo t'ho pagaré. La dona se'l va endur i el va criar. 10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l'adoptŕ com a fill i li posŕ el nom de Moisčs, perquč va dir: «L'he tret de l'aigua.» 11 Moisčs es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s'adonŕ dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans. 12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l'egipci i l'enterrŕ a la sorra. 13 L'endemŕ va tornar a sortir, trobŕ dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: --Per quč pegues a un company? 14 Ell li replicŕ: --żQui t'ha nomenat cap o jutge nostre? żQue potser em vols matar tal com vas matar l'egipci? Llavors Moisčs agafŕ por, perquč pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.» 15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisčs. Perň ell va fugir lluny del faraó i es refugiŕ al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d'un pou. 16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare. 17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Perň Moisčs es va aixecar, va defensar-les i abeurŕ el ramat que elles duien. 18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué: --Com és que avui torneu tan d'hora? 19 Elles li van respondre: --Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l'aigua i ha abeurat el ramat. 20 Ell els digué: --I on és, aquest home? Per quč l'heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres. 21 Moisčs es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donŕ la seva filla Siporŕ per muller. 22 Ella va tenir un fill, i Moisčs li posŕ el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquč va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»

Clam d'Israel i resposta de Déu

23 Al cap de molt de temps, el rei d'Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu, 24 que va escoltar els seus gemecs i es recordŕ de l'aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob. 25 Déu va mirar els israelites i es va fer cŕrrec de la seva situació.