1 Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família.2 La dona va tenir un fill. Veient que l'infant era bonic, el va amagar durant tres mesos.3 Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi l'infant i la deixŕ entre els joncs a la vora del Nil.4 La germana del nen vigilava de lluny estant per veure quč li passaria.5 La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manŕ que una de les serventes anés a agafar-la.6 La va obrir i veié un nen que plorava. Se'n va compadir i digué: --És un infant hebreu.7 Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: --Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquč te'l criď?8 Ella li respongué: --Vés-hi. Ella anŕ a cridar la mare de l'infant.9 La filla del faraó li va dir: --Pren aquest infant i cria-me'l. Jo t'ho pagaré. La dona se'l va endur i el va criar.10 Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l'adoptŕ com a fill i li posŕ el nom de Moisčs, perquč va dir: «L'he tret de l'aigua.»11 Moisčs es va fer gran. Un dia va sortir a veure els seus germans hebreus i s'adonŕ dels treballs forçats que els imposaven. Tot passant va trobar un egipci que pegava a un dels seus germans.12 Va mirar a banda i banda i, veient que no hi havia ningú, va matar l'egipci i l'enterrŕ a la sorra.13 L'endemŕ va tornar a sortir, trobŕ dos hebreus que es barallaven i va dir al qui no tenia raó: --Per quč pegues a un company?14 Ell li replicŕ: --żQui t'ha nomenat cap o jutge nostre? żQue potser em vols matar tal com vas matar l'egipci? Llavors Moisčs agafŕ por, perquč pensava: «Així, doncs, el fet és conegut.»15 També el faraó ho va saber i cercava de matar Moisčs. Perň ell va fugir lluny del faraó i es refugiŕ al país de Madian. Arribat allí, es va asseure al costat d'un pou.16 El sacerdot de Madian tenia set filles, que van anar a pouar aigua per omplir les piques i abeurar el ramat del seu pare.17 Llavors van arribar uns pastors que volien fer-les fora. Perň Moisčs es va aixecar, va defensar-les i abeurŕ el ramat que elles duien.18 Quan van tornar a casa del seu pare, que es deia Reuel, ell els digué: --Com és que avui torneu tan d'hora?19 Elles li van respondre: --Un egipci ens ha defensat contra els pastors; fins i tot ens ha pouat l'aigua i ha abeurat el ramat.20 Ell els digué: --I on és, aquest home? Per quč l'heu deixat allí? Aneu a buscar-lo i que vingui a menjar amb nosaltres.21 Moisčs es va quedar de bona gana amb aquell home, que li donŕ la seva filla Siporŕ per muller.22 Ella va tenir un fill, i Moisčs li posŕ el nom de Guerxom (que significa «immigrant allí»), perquč va dir: «Sóc un immigrant en una terra estrangera.»
Clam d'Israel i resposta de Déu
23 Al cap de molt de temps, el rei d'Egipte va morir. Mentrestant, els israelites gemegaven i cridaven des del fons del seu esclavatge, i el seu clam va pujar fins a Déu,24 que va escoltar els seus gemecs i es recordŕ de l'aliança que havia fet amb Abraham, Isaac i Jacob.25 Déu va mirar els israelites i es va fer cŕrrec de la seva situació.