1 El Senyor va dir a Moisčs: --Vés a trobar el faraó. Jo he endurit el seu cor i el dels seus cortesans, perquč vull fer aquests prodigis enmig d'ells.2 Així podrŕs explicar als teus fills i als teus néts com m'he burlat dels egipcis i quins prodigis he obrat enmig seu. I vosaltres sabreu que jo sóc el Senyor.3 Moisčs i Aaron anaren a trobar el faraó i li van dir: --Aixň diu el Senyor, el Déu dels hebreus: "Quant de temps trigarŕs encara a doblegar-te davant meu? Deixa sortir el meu poble perquč m'adori.4 Si t'hi negues, demŕ mateix faré venir les llagostes al teu territori.5 Cobriran tota la superfície del país, fins al punt que ni es podrŕ veure la terra. Devoraran tot el que s'havia salvat de la pedregada i tots els arbres que han tret fulla en els vostres camps.6 Ompliran els teus palaus, les cases dels teus cortesans i les de tots els egipcis. Cap dels teus avantpassats no ha vist mai una invasió tan gran des del dia que començaren a existir sobre la terra."7 Els cortesans del faraó li van dir: --Fins quan serŕ aquest home un parany per a nosaltres? Deixa sortir aquesta gent i que vagin a adorar el Senyor, el seu Déu. żNo veus que Egipte acabarŕ destruďt?8 Llavors tornaren a cridar Moisčs i Aaron a la presčncia del faraó. Ell els va dir: --Aneu i adoreu el Senyor, el vostre Déu. Qui sou els qui heu d'anar-hi?9 Moisčs va respondre: --Hem d'anar-hi tots, amb els nostres joves i els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i hem d'endur-nos també els ramats d'ovelles i de vaques, perquč hem de celebrar una gran festa en honor del Senyor.10 El faraó els digué: --Que el Senyor sigui amb vosaltres, si us penseu que us deixaré sortir amb els vostres fills! żVeieu com porteu males intencions?11 Aixň no pot ser! A adorar el Senyor, només hi aniran els homes! No és el que volíeu? Moisčs i Aaron van ser expulsats de davant el faraó.12 Llavors el Senyor va dir a Moisčs: --Estén la mŕ cap a Egipte, i que pugin les llagostes. Cobriran tot el país d'Egipte i devoraran tota l'herba dels camps, tot el que es va salvar de la pedregada.13 Moisčs va alçar el seu bastó cap al país d'Egipte i el Senyor va fer que es girés un vent de llevant durant tot el dia i tota la nit. Al matí, el vent de l'est havia portat les llagostes.14 Van envair tot el país d'Egipte i es van escampar per tot el territori. Mai no hi ha hagut a Egipte una munió tan gran de llagostes, ni n'hi haurŕ mai més cap.15 Cobrien la superfície de la terra fins al punt que el país va quedar enfosquit. Les llagostes van devorar l'herba i la fruita dels arbres que s'havien salvat de la pedregada. En tot el país d'Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.16 El faraó va fer cridar corrents Moisčs i Aaron i els va dir: --He pecat contra el Senyor, el vostre Déu, i contra vosaltres.17 Perdoneu el meu pecat, també aquesta vegada, i pregueu al Senyor, el vostre Déu, que aparti de mi tan sols aquesta calamitat mortal.18 Moisčs va sortir de davant el faraó i va pregar al Senyor.19 Llavors el Senyor va fer que es girés un vent de ponent molt fort, que s'endugué les llagostes i les llançŕ al Mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d'Egipte.20 Perň el Senyor va endurir el cor del faraó, que no deixŕ sortir els israelites.
Novena plaga: la tenebra
21 El Senyor va dir a Moisčs: --Estén enlaire la mŕ i que caigui sobre Egipte una foscor tan espessa que fins i tot es pugui tocar.22 Moisčs va estendre enlaire la mŕ i durant tres dies hi hagué en tot el país d'Egipte una tenebra tan espessa23 que no es veien els uns als altres. Durant tres dies, ningú no es pogué moure del lloc on era. Mentrestant, tots els israelites tenien llum als llocs on residien.24 El faraó va cridar Moisčs i li digué: --Aneu a adorar el Senyor. Us podeu endur també els vostres fills, perň els ramats de vaques i d'ovelles han de quedar-se aquí.25 Moisčs va replicar: --żEns les donarŕs tu, les víctimes per als sacrificis i els holocaustos que hem d'oferir al Senyor, el nostre Déu?26 Els nostres ramats també vindran amb nosaltres; aquí no hi quedarŕ ni un sol animal. Les víctimes per al culte del Senyor, el nostre Déu, les hem de prendre dels nostres ramats; i fins que serem allí no sabrem quč li hem d'oferir.27 Perň el Senyor va endurir el cor del faraó, que no volgué deixar-los sortir.28 El faraó digué a Moisčs: --Vés-te'n d'aquí i no t'atreveixis més a presentar-te davant meu. El dia que tornis, morirŕs.29 Moisčs li respongué: --Passarŕ tal com has dit: no et tornaré a veure mai més.