1 »Cada set anys, condona els deutes de tothom.2 La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germŕ seu, li perdonarŕ el deute i no l'hi reclamarŕ més.3 Reclama el pagament dels deutes a l'estranger; perň allň que hagis prestat al teu germŕ, perdona-li-ho.4 »No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirŕ abundosament en el país que et dóna en herčncia perquč el posseeixis;5 cal, perň, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en prŕctica aquest manament que avui et dono.6 El Senyor, el teu Déu, et beneirŕ, com t'ha promčs. Prestarŕs a moltes nacions i no haurŕs de manllevar-los res. Dominarŕs moltes nacions i elles no et dominaran.7 »Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mŕ al teu germŕ pobre.8 Obre-li la mŕ i presta-li generosament tot el que li faci falta.9 Guarda't de pensar maliciosament dintre teu: "S'acosta l'any setč, l'any de la condonació dels deutes"; guarda't de mirar-te'l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable.10 Dóna-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirŕ en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis.11 Mai no faltaran pobres en el país; per aixň et mano que obris generosament la mŕ als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.
Alliberament dels esclaus
12 »Si se't ven per esclau un germŕ hebreu, home o dona, et servirŕ durant sis anys, perň al setč deixa'l lliure.13 Quan li donis la llibertat, no l'acomiadis amb les mans buides.14 Proveeix-lo generosament, dóna-li alguna cosa d'allň amb quč el Senyor, el teu Déu, t'haurŕ beneďt: ovelles i cabres, gra i vi.15 Recorda que has estat esclau al país d'Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n'ha alliberat. Per aixň avui et dono aquest manament.16 »Perň si el teu esclau manifesta que no se'n vol anar, perquč t'estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva,17 agafa un punxó, forada-li l'orella contra la porta, i serŕ el teu esclau per sempre. I el mateix farŕs amb la teva esclava.18 »No et sŕpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t'ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirŕ en tot allň que facis.
Primeres cries dels animals
19 »Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles.20 Cada any te'ls menjarŕs amb la teva família, a la presčncia del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurŕ escollit.21 Perň si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu.22 Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrŕ menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol.23 Perň la sang, no la mengis; vessa-la per terra com l'aigua.