2n Macabeus 8 — BCI — Biblija.net

← Précédent 2n Macabeus 8 Suivant →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Revolta de Judes Macabeu

¹ Judes Macabeu, amb els seus, s'infiltrava d'amagat pels pobles. Convocava els seus germans de raça i s'anava guanyant els qui s'havien mantingut ferms en el judaisme, fins al punt que en va aplegar uns sis mil. ² Invocaven el Senyor perquč socorregués el seu poble aclaparat per tothom, es compadís del santuari profanat pels impius, ³ tingués pietat de la ciutat de Jerusalem destruďda i gairebé arranada, escoltés el clam de la sang vessada que arribava fins a ell, ⁴ es recordés de l'extermini criminal de tants infants innocents i fes sentir la seva indignació sobre els qui havien blasfemat contra el seu nom. ⁵ Quan el Macabeu tingué organitzada la seva tropa, es va tornar invencible davant les nacions paganes, ja que l'enuig del Senyor pel seu poble s'havia convertit en misericňrdia. ⁶ Judes es presentava de cop i volta en pobles i ciutats, i hi calava foc. S'apoderava dels punts estratčgics i feia fugir enemics molt nombrosos. ⁷ Per a emprendre aquestes accions comptava sobretot amb la complicitat de la nit. I l'anomenada del seu valor s'escampava pertot arreu.

Desfeta de Nicŕnor

(1Ma 3,38-4,27)

⁸ Filip, delegat reial a Judea, s'adonŕ que de mica en mica Judes agafava importŕncia i que anava de victňria en victňria. Per aixň va escriure a Ptolemeu, governador de Celesíria i de Fenícia, perquč donés suport als interessos del rei. ⁹ Ptolemeu designŕ immediatament Nicŕnor, fill de Pŕtrocle, un dels més importants entre els anomenats amics del rei, i l'enviŕ al capdavant de més de vint mil homes provinents de nacions diverses, amb l'encŕrrec d'esborrar tota la nissaga jueva. Li va donar com a assessor Gňrgies, general experimentat en els afers de la guerra. ¹⁰ Amb el producte de la venda de presoners jueus, Nicŕnor comptava de pagar els quaranta-tres mil quilos de plata que el rei Antíoc havia de tributar als romans. ¹¹ Immediatament cursŕ invitacions a les ciutats de la costa convocant-les per a la compra d'esclaus jueus; prometia de donar-ne noranta per vint-i-dos quilos de plata. Poc s'esperava el cŕstig sever que li tenia reservat el Totpoderós! ¹² La notícia de l'avanç de Nicŕnor va arribar a oďda de Judes, i aquest va informar els seus de la presčncia immediata de l'exčrcit enemic. ¹³ Llavors hi va haver homes covards i altres que no creien en la justícia de Déu, que van fugir ben lluny. ¹⁴ D'altres es venien tot el que els quedava, mentre suplicaven al Senyor que alliberés els qui el malvat Nicŕnor havia ja venut fins i tot abans de lliurar batalla. ¹⁵ Suplicaven que els alliberés, no tant perquč ells ho haguessin merescut, sinó sobretot per les aliances fetes amb els seus pares, i pel seu nom, august i ple de majestat, que ells portaven. ¹⁶ El Macabeu, doncs, va concentrar els seus homes, uns sis mil, i els exhortava a no espantar-se davant els enemics ni a témer la gran multitud de pagans que els atacaven injustament. Calia que lluitessin ardidament, ¹⁷ tenint present l'ultratge criminal perpetrat contra el sant temple, el tracte humiliant donat a Jerusalem i la destrucció de les seves tradicions. ¹⁸ Judes va afegir: --Ells es fien de les armes i de la seva audŕcia. Nosaltres ens fiem del Déu omnipotent, que amb un sol moviment de cap és capaç d'abatre els qui ens ataquen i fins i tot el món sencer. ¹⁹ Judes els va explicar encara les diverses intervencions de Déu a favor dels seus avantpassats: en temps de Sennaquerib, quan van morir cent vuitanta-cinc mil soldats; ²⁰ o bé en una batalla contra els gŕlates a Babilňnia, en la qual van prendre part vuit mil jueus juntament amb quatre mil macedonis: quan els macedonis es trobaven en dificultats, sis mil jueus van destruir els cent vint mil enemics, grŕcies a l'auxili diví, i es van endur un botí enorme. ²¹ Amb aquests exemples, Judes enardia els seus homes i els disposava a morir per la Llei i per la pŕtria. Va dividir els seus soldats en quatre grups ²² de mil cinc-cents homes cada un, a les ordres dels seus germans Simó, Josep i Jonatan, a més d'ell mateix. ²³ Després manŕ que Eleazar llegís en veu alta un passatge del llibre sagrat. Va donar de contrasenya «Ajut de Déu» i, al capdavant del primer batalló, atacŕ Nicŕnor. ²⁴ Amb el Déu omnipotent com a aliat, els jueus van degollar més de nou mil enemics i van ferir o mutilar la majoria dels soldats de Nicŕnor. La resta, els obligaren a fugir. ²⁵ Es van apoderar dels diners dels qui havien acudit per comprar-los com a esclaus. Després de perseguir els fugitius una bona estona, hagueren de tornar enrere obligats per l'hora: ²⁶ el repňs del dissabte començava tot seguit, i per aixň no van allargar més la persecució. ²⁷ Un cop van recollir les armes dels enemics i els van prendre el botí, es posaren a celebrar el dissabte beneint i lloant el Senyor perquč els havia fet veure el dia que marcava la represa de la seva acció bondadosa. ²⁸ Passat el dissabte, van distribuir part del botí a les víctimes de la persecució, a les viudes i als orfes, i la resta se la van repartir entre ells i els seus fills. ²⁹ Feta aquesta distribució, es reuniren a pregar tots plegats suplicant al Senyor misericordiós que es reconciliés definitivament amb els seus servents.

Derrota de Timoteu i Bŕquides

³⁰ En un combat contra els homes de Timoteu i Bŕquides, Judes i els seus en van matar més de vint mil i s'apoderaren d'unes fortaleses altíssimes. El botí, molt abundant, van dividir-lo en dues parts iguals: una per a ells mateixos i l'altra per a les víctimes de la persecució, els orfes i les viudes, i també per als més vells. ³¹ Després van recollir detingudament les armes dels enemics i les van emmagatzemar amb molta cura en els llocs estratčgics, i dugueren a Jerusalem la resta de botí. ³² A més van executar el comandant dels mercenaris de Timoteu. Era un home dolent, que havia fet molt mal als jueus. ³³ Durant la celebració de les festes de la victňria a Jerusalem, van cremar els qui havien calat foc a les portes del temple. Igual van fer amb Cal·lístenes, que s'havia refugiat en una caseta. Així va rebre la paga merescuda per la seva impietat.

Fugida i confessió pública de Nicŕnor

³⁴ Aquell gran criminal de Nicŕnor, el mateix que havia convocat els mil mercaders per comprar jueus, ³⁵ fou humiliat amb l'ajuda de Déu pels qui ell considerava tan poca cosa al seu costat: s'hagué de treure el seu llampant uniforme i s'escapŕ, camps a través, com si fos un esclau fugitiu. Finalment va arribar a Antioquia, considerant-se del tot afortunat per haver-se salvat del desastre del seu exčrcit. ³⁶ I ell, que s'havia compromčs a pagar el tribut amb el preu de la venda d'esclaus a Jerusalem, proclamava que els jueus tenien Déu per defensor i que eren invencibles, justament perquč seguien les lleis que ell els havia donat.

← Précédent Suivant →