1 Acabades les festes de noces, Tobit va cridar el seu fill Tobies i li va dir: --Fill, ocupa't de donar la paga al teu company de viatge i afegeix-hi alguna cosa més.2 Tobies va preguntar: --Pare, quina paga puc donar-li? Ni que li doni la meitat dels béns que m'ha ajudat a portar, encara hi surto guanyant.3 M'ha tornat a casa sa i estalvi, ha curat la meva dona, m'ha ajudat a dur els diners, i a tu t'ha posat bo. Quant li haig de donar per tot aixň?4 Tobit va contestar: --Fill meu, és de justícia que rebi la meitat de tot el que ha portat.5 Tobies el va cridar i li va dir: --Pren com a paga la meitat de tot el que has portat i vés-te'n en pau.6 Llavors ell els va cridar tots dos a part i els digué: --Beneďu Déu i proclameu davant de tots els vivents les meravelles que ha obrat a favor vostre, perquč ells també beneeixin i cantin el seu nom. Feu cončixer a tothom les obres de Déu, tal com es mereixen. No dubteu a donar-li grŕcies.7 És bo de guardar el secret d'un rei, perň les obres de Déu cal descobrir-les i proclamar-les com mereixen. Feu el bé i no us sorprendrŕ cap mal.8 Val més la pregŕria sincera i l'almoina acompanyada d'honradesa que no pas la riquesa adquirida injustament. És millor fer almoina que no pas amuntegar or.9 Ajudar els pobres allibera de la mort i neteja de tot pecat. Els qui ajuden els pobres s'asseguren una llarga vida.10 Els pecadors i els injustos són enemics d'ells mateixos.11 »Ara us explicaré tota la veritat, no us amagaré res. Us deia que és bo de guardar el secret d'un rei, perň convé de revelar en tot el seu esclat les obres de Déu.12 »Doncs bé, quan tu, Tobit, pregaves, igual que Sara, jo portava la vostra pregŕria davant la presčncia gloriosa del Senyor. I feia el mateix quan tu enterraves els morts.13 El dia que no vas dubtar a aixecar-te de taula i deixar l'ŕpat per anar a donar sepultura a aquell difunt, Déu em va enviar per posar-te a prova;14 ara ell m'ha enviat també a guarir-vos, a tu i a Sara, la teva nora.15 »Jo sóc Rafael, un dels set ŕngels que entren i s'estan a la presčncia gloriosa del Senyor.16 Tobit i el seu fill es van prosternar amb el front a terra, desconcertats i plens de por.17 Perň Rafael els digué: --No tingueu por. La pau sigui amb vosaltres. Beneďu Déu per sempre.18 La meva presčncia enmig vostre no és una grŕcia que jo us hagi fet; era la voluntat de Déu. Beneďu-lo a ell i canteu-li durant tota la vostra vida.19 Em včieu menjar, perň jo no menjava. Era tan sols una aparença.20 I ara beneďu el Senyor en aquesta terra i doneu grŕcies a Déu. Jo me'n torno amunt al qui m'ha enviat. Vosaltres escriviu tot aixň que us ha succeďt. Rafael se'n va anar cel amunt.21 Ells es van aixecar, perň ja no el pogueren veure més.22 I no paraven de beneir Déu amb cants d'acció de grŕcies, proclamant les grans meravelles que havia fet: un ŕngel de Déu se'ls havia aparegut!