Alça't, Déu nostre, a defensar la teva causa

1 Cant. Del recull d'Assaf.
Per quč t'obstines, Déu nostre, a rebutjar-nos
i t'indignes amb el ramat que pastures?
2 Recorda't del poble que en altre temps et vas fer teu,
que vas redimir per posseir-lo,
i de la muntanya de Sió on residies.
3 Puja pas a pas a les ruďnes eternes:
els enemics han devastat el santuari,
4 baladrejant en el lloc dels teus aplecs;
han hissat allŕ els seus estendards.
5 S'assemblaven als qui branden les destrals
en un bosc impenetrable,
6 quan estellaven amb maces i tascons
totes les motllures i els relleus.
7 Han calat foc al santuari, l'han arrasat,
han profanat el lloc on residia el teu nom.
8 Pensaven: «Destruďm-los d'un cop!»
Han cremat en el país els llocs de culte.
9 No veiem les nostres senyeres,
ja no ens queda cap profeta,
i ningú de nosaltres no sap quant durarŕ.
10 Fins quan, Déu nostre, ens insultarŕ l'opressor?
Gosarŕ l'enemic menysprear el teu nom per sempre?
11 Per quč retires la teva mŕ
i la mantens inactiva sobre el pit?
12 Perň tu, oh Déu, des de sempre ets el meu rei,
victoriós per tota la terra.
13 Amb quin poder vas dividir el mar
i vas trencar els caps dels monstres marins!
14 Tu esclafares els caps de Leviatan,
convidares a menjar-se'l un poble del desert.
15 Tu vas obrir fonts i torrents
i eixugares rius inestroncables.
16 Teu és el dia, teva és la nit;
tu fixares la lluna i el sol.
17 Delimitares les fronteres del món;
l'estiu i l'hivern, tu vas formar-los.
18 Recorda, Senyor, que l'enemic t'insulta,
que un poble insensat menysprea el teu nom.
19 No donis la teva tórtora a les feres,
no oblidis els teus pobres per sempre.
20 Ja és hora que tinguis present l'aliança:
les coves del país són caus de violčncia.
21 Que els oprimits no se'n vagin defraudats,
que els desvalguts i els pobres lloďn el teu nom.
22 Alça't, Déu nostre, a defensar la teva causa!
Recorda que tot el dia t'insulta l'insensat.
23 No oblidis la cridňria dels teus enemics
ni l'avalot creixent dels qui s'alcen contra tu.