← Précédent
Proverbis 31
Paraules del rei Lemuel (31,1-9)
1 Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l'alliçonava la seva mare.2 Quč vols que et digui, fill meu?
Quč, fill de les meves entranyes?
Quč, fill de les meves prometences?
3 No dilapidis el teu vigor amb dones,
la teva carrera, amb les qui corrompen reis.
4 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel,
ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda,
5 que si beuen oblidaran les lleis
i violaran els drets dels oprimits.
6 Més aviat porteu beguda al qui estŕ perdut,
vi al qui viu en l'amargor:
7 que begui i oblidarŕ la misčria,
ja no recordarŕ la seva pena.
8 Parla a favor dels sense-veu,
enarbora la causa dels dissortats.
9 Parla per donar sentčncies justes,
defensa la causa de pobres i necessitats.
Poema de la dona forta (31,10-31)
10 Una dona forta, qui la trobarŕ?És més preciosa que les perles.
11 El seu marit confia en ella:
no enyorarŕ cap més tresor;
12 en rebrŕ benestar i no malestar
tots els dies de la vida.
13 Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.
14 Com les naus d'un mercader,
porta de lluny les provisions.
15 És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.
16 Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.
17 Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.
18 Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llŕntia.
19 Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.
20 Obre la mŕ als pobres,
l'allarga als necessitats.
21 Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.
22 Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.
23 El seu marit és respectat en l'assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.
24 Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.
25 Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demŕ.
26 Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.
27 Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se'l.
28 Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:
29 «Hi ha moltes dones fortes,
perň tu les guanyes totes!»
30 L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrŕ pública lloança.