La fi del poble infidel al Senyor
1 Quan Efraďm parlava,tremolava tothom,
era important entre les tribus d'Israel
perň ara ha mort,
culpable d'adorar Baal.
2 Ara els d'Efraďm continuen pecant:
amb la seva plata i les seves arts
s'han fet ídols de fosa,
que no són més que obra d'artesans.
D'ells es pot dir:
«Els qui ofereixen sacrificis
són homes,
perň fan petons a vedells.»
3 Per aixň seran
com la boira del matí,
com la rosada que aviat desapareix,
com la palla escampada pel vent,
com el fum que surt pel forat.
4 Diu el Senyor:
«Jo, el Senyor, sóc el vostre Déu
des que éreu a Egipte.
No coneixes cap Déu fora de mi,
no hi ha cap salvador sinó jo.
5 Jo et vaig cončixer al desert,
en una terra resseca.
6 »Així que els vaig alimentar,
van saciar-se;
perň, un cop satisfets,
van enorgullir-se i m'oblidaren.
7 Per aixň jo m'he tornat per a ells
com un lleó,
com un lleopard
estic a l'aguait vora el camí.
8 Els ataco com una óssa
a qui han robat la cria,
els destrosso el pit
que tanca el cor,
els devoro com una lleona
allŕ mateix.
Els animals ferotges els destrossaran.
9 »Aixň t'ha perdut, Israel.
T'has girat contra mi,
que era la teva ajuda.
10 On és ara el teu rei,
el qui t'havia de salvar
a tu i les teves poblacions?
On són els teus jutges, a qui vas dir:
"Doneu-me un rei i una cort"?
11 Jo mateix, a contracor,
et vaig donar un rei,
i ara, indignat, te l'he pres.
12 »Tinc lligades les culpes
dels d'Efraďm,
els seus pecats són ben guardats.
13 Quan vénen els dolors de part,
ell és com un fill insensat
que, arribada l'hora,
no vol sortir
de les entranyes de la mare.
14 żI jo els hauré de rescatar
del país dels morts?
żHauré d'alliberar-los de la mort?
Oh mort, on són els teus desastres?
On tens el fibló, país dels morts?
Els meus ulls es tanquen a la pietat!
15 I encara que Efraďm florís
entre els seus germans,
vindrŕ un vent xardorós,
un vent del Senyor
que pujarŕ del desert:
assecarŕ les deus
i eixugarŕ les fonts;
l'enemic pillarŕ els tresors,
tots els objectes preciosos.