Engany i mentida d'Israel
1 Diu el Senyor:«Els d'Efraďm
m'han envoltat de mentides,
els d'Israel m'han enganyat;
perň Judŕ és encara amb Déu,
es manté fidel al qui és santíssim.
2 Efraďm s'alimenta de vent,
tot el dia va darrere el vent de llevant;
multiplica mentides i desastres.
Fa una aliança amb Assíria,
i obsequia Egipte amb oli.»
3 El Senyor pledeja amb Judŕ
i demana comptes als de Jacob
per la seva manera d'obrar:
els farŕ pagar el mal que han fet.
4 Jacob va suplantar el seu germŕ
dins les entranyes de la mare,
i quan va ser un home
va lluitar amb Déu,
5 lluitŕ amb un ŕngel i el va včncer;
va suplicar i obtingué el seu favor.
Déu l'anŕ a trobar a Betel
i allí ens va parlar a nosaltres:
6 «El Senyor és el Déu de l'univers;
amb aquest nom ha de ser invocat.
7 Tu, per tant, torna al teu Déu,
sigues fidel i just,
espera sempre en el teu Déu.»
8 Diu el Senyor:
«Els de Canaan
fan servir balances falses,
els agrada d'estafar.
9 I els d'Efraďm diuen:
"El cas és que som rics,
hem guanyat una fortuna,
i en tots els nostres guanys
ningú no hi trobarŕ culpa ni pecat."
10 Doncs bé, jo, el Senyor,
que sóc el vostre Déu
des que éreu a Egipte,
us tornaré a fer viure en tendes
com en el temps
que us vaig aplegar.
11 Jo he parlat als profetes,
jo els he concedit moltes visions,
i per mitjŕ dels profetes
m'explicaré.»
12 Guilad era un cau de maleficis;
ara s'ha convertit en no res.
A Guilgal sacrificaven vedells,
perň els seus altars
són ara munts de pedres
entre els solcs dels camps.
13 Jacob va fugir al país dels arameus;
ell, Israel, es posŕ a servir
per aconseguir una muller,
i per ella va guardar els ramats.
14 Grŕcies a un profeta,
el Senyor va fer pujar Israel d'Egipte,
i per ell el poble era guardat.
15 Perň els d'Efraďm
han irritat amargament
el seu Senyor,
i ell els farŕ responsables
de la sang vessada,
els tornarŕ les ofenses
que han comčs.