1 El mes primer, tota la comunitat dels israelites va arribar al desert de Sin, i el poble s'instal·lŕ a Cadeix. Allŕ va morir Maria i fou sepultada.2 La comunitat, que no tenia aigua, es va amotinar contra Moisčs i Aaron.3 El poble discutia amb Moisčs. Li deia: --Tant de bo haguéssim mort com els nostres germans que han anat morint davant el Senyor!4 Per quč heu portat la comunitat del Senyor en aquest desert? żVoleu que hi morim, nosaltres i el nostre bestiar?5 Per quč ens vau treure d'Egipte si ens havíeu de dur en un lloc tan dolent? No és terra que es pugui sembrar, no hi ha figueres ni vinyes ni magraners; ni tan sols aigua per a beure!6 Moisčs i Aaron van deixar l'assemblea dels israelites i se n'anaren cap a l'entrada de la tenda del trobament. Allŕ es van prosternar amb el front a terra. Llavors se'ls aparegué la presčncia gloriosa del Senyor,7 i el Senyor va parlar a Moisčs. Li digué:8 --Pren el teu bastó i, amb el teu germŕ Aaron, reuneix l'assemblea. Després, en presčncia d'ells, ordeneu a la roca que doni aigua; farŕs brollar aigua de la roca i en beuran ells i el seu bestiar.9 Moisčs va prendre el bastó que era davant el Senyor, tal com ell li havia ordenat.10 Després Moisčs i Aaron van reunir l'assemblea del poble davant la roca, i Moisčs els digué: --Escolteu, rebels! żCreieu que us podrem fer brollar aigua d'aquesta roca?11 Llavors Moisčs va alçar la mŕ i amb el bastó va picar la roca dues vegades. Va sortir-ne aigua abundant i en begué tota la comunitat i el seu bestiar.12 Perň el Senyor va dir a Moisčs i a Aaron: --Vosaltres no heu tingut prou confiança en mi, no heu manifestat la meva santedat als israelites. Per aixň, no fareu entrar aquesta comunitat al país que jo els dono.13 Aquestes són les aigües de Meribŕ (que vol dir «discussió»), on els israelites van discutir amb el Senyor i ell els manifestŕ la seva santedat.
Edom nega el pas a Israel
14 Des de Cadeix, Moisčs va enviar missatgers al rei d'Edom per dir-li: --Aixň et demanen els teus germans israelites: Tu ja saps tots els sofriments que hem passat.15 Els nostres pares van baixar a Egipte, i allŕ hem viscut molts anys. Perň els egipcis ens maltractaven, tal com ja havien fet amb els nostres pares.16 Nosaltres vam clamar al Senyor i ell va escoltar el nostre clam, i enviŕ un ŕngel que ens va fer sortir d'Egipte. Ara som a Cadeix, població tocant al teu territori.17 Et demanem, doncs, que ens deixis passar pel teu país. No travessarem ni camps ni vinyes, ni beurem aigua dels pous. Seguirem el camí ral sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra, fins que haurem travessat el teu territori.18 Perň els d'Edom van respondre: --No passareu pel nostre país. Si ho feu, us barrarem el pas espasa en mŕ.19 Els israelites van insistir: --Anirem pel camí fressat i, en cas que nosaltres o el nostre bestiar beguem de la vostra aigua, us la pagarem. Us demanem tan sols que ens deixeu passar.20 Els d'Edom van respondre: --No passareu! I els van barrar el pas amb un gran exčrcit ben armat.21 Com que Edom es negava a deixar passar els israelites pel seu territori, aquests van prendre una altra direcció.
Mort d'Aaron
22 Tota la comunitat dels israelites va partir de Cadeix i arribŕ al mont Or.23 Allŕ, tocant a la frontera del país d'Edom, el Senyor va dir a Moisčs i a Aaron:24 --Aaron morirŕ i es reunirŕ amb els seus, ja que no ha d'entrar al país que dono als israelites, perquč a les aigües de Meribŕ vau ser rebels a les meves ordres.25 Tu, Moisčs, pren Aaron i el seu fill Eleazar i puja amb ells al mont Or;26 allŕ treu les vestidures sacerdotals a Aaron i posa-les al seu fill Eleazar, perquč Aaron morirŕ en aquella muntanya.27 Moisčs va complir el que el Senyor li havia ordenat: tota la comunitat els va veure pujar al mont Or.28 Allŕ va treure les vestidures sacerdotals a Aaron i les posŕ al seu fill Eleazar. Aaron va morir al cim de la muntanya. Després Moisčs i Eleazar van baixar d'allŕ dalt.29 Tota la comunitat va veure que Aaron havia mort, i tot Israel el va plorar durant trenta dies.