33 »Escolteu una altra parŕbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guŕrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny.34 Quan s'acostava el temps de la verema, enviŕ els seus servents als vinyaters per rebre'n els fruits que li corresponien;35 perň els vinyaters van agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van matar, i a l'altre van apedregar-lo.36 Novament els enviŕ altres servents, més nombrosos que els primers, perň els van tractar igual.37 Finalment els enviŕ el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el respectaran."38 Perň els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat!"39 L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.40 »Quan vingui l'amo de la vinya, quč farŕ amb aquells vinyaters?41 Li responen: --Farŕ morir de mala manera aquells mals homes i arrendarŕ la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.42 Jesús els diu: --żNo heu llegit mai allň que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?43 »Per aixň us dic que el Regne de Déu us serŕ pres i serŕ donat a un poble que el faci fructificar.44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarŕ trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarŕ fet miques.45 Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves parŕboles, van comprendre que es referia a ells,46 i volien agafar-lo, perň van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.