Guarició d'un noi posseďt d'un esperit maligne
(Mt 17,14-20; Lc 9,37-43a)
14 Quan van arribar on eren els altres deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntŕ: --Quč discutíeu amb ells? 17 Un de la gent li respongué: --Mestre, t'he portat el meu fill, posseďt d'un esperit que el priva de parlar. 18 Quan se n'apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l'hi traguessin, perň no han pogut. 19 Jesús els diu: --Generació descreguda! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi. 20 Ells l'hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l'esperit el sacsejŕ violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntŕ al seu pare: --Des de quan li passa aixň? Ell contestŕ: --Des de petit. 22 Sovint l'ha tirat al foc i a l'aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda'ns! 23 Jesús li respongué: --Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu. 24 A l'instant el pare del noi exclamŕ: --Crec, perň ajuda'm a tenir més fe. 25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpŕ l'esperit maligne amb aquestes paraules: --Esperit mut i sord, jo t'ho mano: surt d'aquest noi i no hi tornis més. 26 Llavors l'esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedŕ com mort: tothom deia que ja no vivia. 27 Perň Jesús el va prendre per la mŕ, el va aixecar i el noi es posŕ dret.