1 Després van arribar a l'altra banda del llac, al territori dels gerasencs.2 Així que Jesús saltŕ de la barca, l'anŕ a trobar un home posseďt d'un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals,3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena,4 perquč moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb quč l'havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo.5 Sempre, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se cops amb pedres.6 Quan l'home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternŕ davant d'ell7 i li digué cridant amb veu forta: --Per quč et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d'aquest home!»9 Jesús li pregunta: --Com et dius? Ell li respon: --Em dic "Legió", perquč som molts.10 I demanava a Jesús amb insistčncia que no el tragués fora d'aquell territori.11 Hi havia allŕ pasturant vora la muntanya un gran ramat de porcs.12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: --Envia'ns als porcs, que hi entrarem.13 Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l'home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac des de dalt del precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l'aigua.14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent sortí a veure quč havia passat.15 Anaren a trobar Jesús i, quan veieren aquell home que havia estat posseďt per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, es van espantar molt.16 Els qui ho havien vist els explicaren quč havia passat a l'endimoniat i l'episodi dels porcs.17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n'anés del seu territori.18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava que el volgués amb ell.19 Perň Jesús no li ho va permetre, i li digué: --Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia'ls tot el que el Senyor t'ha fet i com s'ha compadit de tu.20 Aquell home se n'anŕ i pregonava per la Decŕpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava sorprčs.
Guarició d'una dona amb hemorrŕgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
21 Jesús travessŕ el llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedŕ vora l'aigua.22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus23 i, suplicant-lo amb insistčncia, li diu: --La meva filleta s'estŕ morint. Vine a imposar-li les mans perquč es curi i visqui.24 Jesús se n'anŕ amb ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu.25 Hi havia una dona que patia d'hemorrŕgies des de feia dotze anys.26 Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, perň no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor.27 Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocŕ el mantell,28 perquč pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.»29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava.30 Jesús s'adonŕ a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girŕ per preguntar a la gent: --Qui m'ha tocat la roba?31 Els seus deixebles li contestaren: --żVeus que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?32 Perň Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet.33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé quč li havia passat, tremolant de por es prosternŕ davant d'ell i li va explicar tota la veritat.34 Jesús li digué: --Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.35 Mentre Jesús encara parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: --La teva filla s'ha mort. Quč en traurŕs, d'amoďnar el Mestre?36 Perň Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: --No tinguis por; tingues només fe.37 I no va permetre que l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germŕ de Jaume.38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys.39 Entra a la casa i els diu: --Quč són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.40 Ells se'n burlaven, perň Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena,41 l'agafa per la mŕ i li diu: -- Talita, cum—que vol dir: «Noia, aixeca't.»42 A l'instant la noia es va aixecar i es posŕ a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i no se'n sabien avenir.43 Perň Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.