Parŕbola del sembrador
(Mt 13,1-9; Lc 8,4-8)
1 Jesús es posŕ altra vegada a ensenyar vora el llac. Es reuní tanta gent entorn d'ell, que va haver de pujar en una barca. S'assegué a la barca, dintre el llac, i la gent es quedŕ a terra, vora l'aigua. 2 Ell els ensenyava moltes coses en parŕboles. Tot instruint-los deia: 3 --Escolteu: Un sembrador va sortir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar. 5 Una altra part va caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida va germinar, ja que la terra tenia poc gruix; 6 perň, quan sortí el sol, recremŕ la planta, i es va assecar, perquč no tenia arrels. 7 Una altra part va caure enmig dels cards; els cards van créixer i l'ofegaren, i no va donar fruit. 8 Perň una part de les llavors va caure en terra bona, i va pujar i va créixer fins que donŕ fruit: unes llavors van donar el trenta, unes altres el seixanta, unes altres el cent per u. 9 I deia: --Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti. El perquč de les parŕboles
(Mt 13,10-17; Lc 8,9-10)
10 Quan la gent se'n va anar i Jesús s'hagué quedat sol, els qui eren al voltant d'ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les parŕboles. 11 Ell els digué: --A vosaltres, Déu us confia el designi secret del seu Regne; en canvi, als de fora, tot els arriba en parŕboles, 12 per tal que
» mirin bé, perň no hi vegin;
escoltin, perň no entenguin,
no fos cas que es convertissin
i fossin perdonats. Explicació de la parŕbola del sembrador
(Mt 13,18-23; Lc 8,11-15)
13 I afegí: --Si no enteneu aquesta parŕbola, com podreu entendre totes les altres? 14 El sembrador sembra la paraula. 15 Els uns són els d'arran del camí, on és sembrada la paraula; quan l'han escoltada, tot seguit ve Satanŕs i s'enduu la paraula sembrada en ells. 16 Els altres són els de la llavor sembrada en un terreny rocós; així que escolten la paraula, de seguida la reben amb alegria, 17 perň no tenen cap arrel dintre d'ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit. 18 Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula, 19 perň les preocupacions d'aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per aixň no dóna fruit. 20 Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l'acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u. La llŕntia sota la mesura
(Lc 8,16-18)
21 I els deia: --És que algú porta una llŕntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallŕnties? 22 No hi ha res d'amagat que no s'hagi de descobrir, ni res de secret que no s'hagi de cončixer. 23 Si algú té orelles per a escoltar, que escolti. 24 I els deia també: --Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. 25 Perquč al qui té, li donaran encara més; perň al qui no té, li prendran fins allň que li queda. Parŕbola de la llavor que creix tota sola
26 Deia encara: --Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: 27 tant si dorm com si estŕ despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sŕpiga com. 28 La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. 29 I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquč ha arribat el temps de la sega. Parŕbola del gra de mostassa
(Mt 13,31-32; Lc 13,18-19)
30 Deia també: --A quč compararem el Regne de Déu? Amb quina parŕbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 perň, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niua la seva ombra. Jesús parla en parŕboles
(Mt 13,34-35)
33 Amb moltes parŕboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d'escoltar-la. 34 No els deia res sense parŕboles, perň en privat ho explicava tot als seus deixebles. La tempesta calmada
(Mt 8,23-27; Lc 8,22-25)
35 Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: --Passem a l'altra riba. 36 Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. 37 Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. 38 Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: --Mestre, żno et fa res que ens enfonsem? 39 Així que es despertŕ, va increpar el vent i digué a l'aigua: --Silenci! Calla! Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. 40 Jesús els digué: --Per quč sou tan covards? Encara no teniu fe? 41 Ells van sentir un gran temor i es deien l'un a l'altre: --Qui és aquest, que fins el vent i l'aigua l'obeeixen?