Un home curat en dissabte
(Mt 12,9-14; Lc 6,6-11)
1 En una altra ocasió Jesús va entrar a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mŕ paralitzada. 2 Ells l'espiaven per veure si el curaria en dissabte i així poder-lo acusar. 3 Jesús diu a l'home que tenia la mŕ paralitzada: --Aixeca't i posa't aquí al mig. 4 Llavors els pregunta: --Quč és permčs en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? Perň ells callaven. 5 Jesús se'ls anŕ mirant, indignat i entristit per l'enduriment del seu cor, i digué a aquell home: --Estén la mŕ. Ell la va estendre, i la mŕ recobrŕ el moviment. 6 Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d'Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir. Una gran gentada vora el llac
7 Jesús es retirŕ amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea, 8 de Jerusalem, d'Idumea, de l'altra banda del Jordŕ i dels voltants de Tir i de Sidó, que havien sentit a dir tot el que feia. 9 Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barca perquč la gent no el masegués: 10 n'havia curat tants, que els qui patien malalties se li tiraven al damunt per poder-lo tocar. 11 Els esperits malignes, quan el veien, es prosternaven davant d'ell i cridaven: --Tu ets el Fill de Déu! 12 Perň Jesús els manava molt severament que no el descobrissin. Elecció dels Dotze
(Mt 10,1-4; Lc 6,12-16)
13 Jesús pujŕ a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús. 14 En designŕ dotze, als quals donŕ el nom d'apňstols, perquč estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar, 15 amb poder de treure dimonis. 16 Els dotze que va designar són aquests: Simó, a qui donŕ el nom de Pere; 17 Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, germŕ de Jaume, als quals donŕ el nom de Boanerges, que vol dir «fills del tro»; 18 Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomŕs, Jaume, fill d'Alfeu, Tadeu, Simó el Zelós 19 i Judes Iscariot, el qui el va trair. Jesús i Beelzebul
(Mt 12,22-32; Lc 11,14-23)
20 Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornŕ a reunir-s'hi tanta gent, que no els quedava temps ni de menjar. 21 Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquč deien: --Ha perdut el seny! 22 Els mestres de la Llei que havien baixat de Jerusalem deien: --Estŕ posseďt per Beelzebul. I encara: --Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis. 23 Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de parŕboles: --Com pot ser que Satanŕs tregui fora Satanŕs? 24 Si un reialme es divideix i lluita contra si mateix, no pot durar. 25 I si una casa es divideix i lluita contra si mateixa, tampoc no durarŕ. 26 Si és cert, doncs, que Satanŕs s'ha aixecat contra si mateix i s'ha dividit, no pot durar: ha arribat la seva fi. 27 Ningú no pot entrar a casa d'un que és fort i apoderar-se dels seus béns si abans no el lliga; tan sols així li podrŕ saquejar la casa. 28 »Us asseguro que tot serŕ perdonat als homes, els pecats i totes les blasfčmies que hagin proferit, 29 perň el qui blasfema contra l'Esperit Sant no tindrŕ mai perdó: és culpable del seu pecat per sempre més. 30 Jesús va parlar així perquč deien d'ell que tenia un esperit maligne. La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50; Lc 8,19-21)
31 Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo. 32 Hi havia molta gent asseguda al voltant d'ell. Li diuen: --La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen. 33 Ell els respon: --żQui són la meva mare i els meus germans? 34 Llavors, mirant els qui seien al seu voltant, diu: --Aquests són la meva mare i els meus germans. 35 El qui fa la voluntat de Déu, aquest és el meu germŕ, la meva germana, la meva mare.