Mort de Jesús
(Mt 27,45-56; Lc 23,44-49; Jn 19,28-30)
33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34 I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: -- Eloí, Eloí, żlemŕ sabactani?—que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per quč m'has abandonat?» 35 En sentir-ho, alguns dels presents deien: --Mireu com crida Elies. 36 Llavors un corregué, xopŕ de vinagre una esponja, la posŕ al capdamunt d'una canya i la hi donava perquč begués, dient: --Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu. 37 Perň Jesús llançŕ un gran crit i va expirar. 38 Llavors la cortina del santuari s'esquinçŕ en dos trossos de dalt a baix. 39 El centurió, que estava enfront d'ell, quan veié la manera com havia expirat, digué: --És veritat: aquest home era Fill de Déu. 40 També hi havia unes dones que s'ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé. 41 Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N'hi havia també moltes d'altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.