1 El Senyor va parlar a Moisčs dalt de la muntanya del Sinaí. Li digué:2 --Comunica aixň als israelites: »Quan haureu entrat al país que jo us dono, deixeu reposar la terra cada set anys. És un any de repňs en honor del Senyor.3 »Sembra el teu camp durant sis anys, esporga igualment durant sis anys la teva vinya i recull-ne el fruit.4 Perň l'any setč serŕ un any de repňs per a la terra, un any de repňs consagrat al Senyor: no sembris el camp ni esporguis la vinya;5 no seguis el que creixi espontŕniament després de l'última collita ni veremis els raďms dels ceps que no haurŕs esporgat: és l'any de repňs per a la terra.6 El fruit de la terra en repňs us servirŕ d'aliment, a tu, al teu servent i a la teva serventa, al teu jornaler i a l'immigrant, a tots els qui viuen a casa teva.7 Allň que la terra produeixi servirŕ també d'aliment al teu bestiar i als animals feréstecs que hi hagi al teu país.
e. L'any jubilar
8 »Després compta set setmanes d'anys, és a dir, set vegades set anys, que són quaranta-nou anys.9 Llavors, arribat el dia deu del mes setč, que és el dia de l'Expiació, fes que ressoni el corn per tot el país:10 declareu sant l'any que fa cinquanta i proclameu la llibertat a tots els habitants del país. Aquest any serŕ l'any del jubileu: els qui s'havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.11 Cada cinquanta anys és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurŕ crescut espontŕniament, ni veremareu els raďms dels ceps que no haureu esporgat,12 perquč és l'any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.13 »Aquest any del jubileu cadascú recobrarŕ el patrimoni que s'havia venut.14 Per aixň, en les operacions de compra i venda, que ningú no perjudiqui un altre germŕ israelita.15 Compreu o veneu tenint en compte els anys transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurŕ fins al jubileu vinent:16 el preu de les terres serŕ més alt com més anys faltin, i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert nombre de collites.17 Ningú no ha de perjudicar l'altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.18 »Compliu els meus decrets, observeu les meves decisions i habitareu segurs en el vostre país.19 La terra donarŕ els seus fruits, menjareu fins a saciar-vos i podreu viure segurs al país.20 »Potser us preguntareu: "Quč menjarem l'any setč si no podem sembrar ni collir?"21 Sapigueu que l'any sisč us enviaré la meva benedicció perquč la terra produeixi la collita necessŕria per a tres anys.22 L'any vuitč tornareu a sembrar els vostres camps, perň encara menjareu de l'última collita, fins que arribi la collita de l'any novč.
f. El dret de rescat de les terres
23 »Les terres no es poden vendre definitivament, perquč tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns immigrants i uns forasters.24 Per aixň, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat.25 »Si un dels teus germans israelites cau en la misčria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més prňxim té dret a rescatar allň que l'altre ha venut.26 Si algú no té cap parent que li ho rescati, perň troba els mitjans per a rescatar-ho ell mateix,27 descomptarŕ els anys passats des de la venda i pagarŕ al comprador el valor de les anyades que resten fins al jubileu: així recobrarŕ el seu patrimoni.28 Perň si no troba els mitjans per a pagar aquestes anyades, la part que va vendre quedarŕ en poder del comprador fins a l'any del jubileu. Llavors el venedor recobrarŕ el seu patrimoni.29 »Si algú ven una casa habitable dins una ciutat emmurallada, mantindrŕ el dret de rescat durant tot el primer any, comptant des del dia de la venda.30 Perň si no l'ha rescatada abans de complir-se l'any sencer, la casa que es troba a la ciutat emmurallada quedarŕ en ferm com a propietat del comprador i dels seus descendents. No tornarŕ al primer propietari l'any del jubileu.31 Perň els drets sobre les cases dels pobles no emmurallats són iguals que els drets sobre els camps: es poden rescatar i, l'any del jubileu, tornaran al primer propietari.32 »Pel que fa a les ciutats levítiques, els levites mantindran sempre el dret de rescat sobre les cases de les ciutats que són possessió seva.33 Perň encara que siguin altres levites els qui les rescatin, tornaran al primer propietari l'any del jubileu, perquč les cases de les ciutats levítiques són l'únic patrimoni que tenen els levites entre la gent d'Israel.34 En canvi, els camps del voltant de les seves ciutats no es podran vendre, perquč són patrimoni perpetu dels levites.
g. Préstecs als pobres
35 »Si un dels teus germans israelites cau en la misčria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquč pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o amb un foraster.36 No li exigeixis interessos ni compensacions. Demostra així que reverencies el teu Déu. Que aquest germŕ teu pugui viure al teu costat.37 No li prestis diners a interčs i, si li dónes menjar, no ho facis per treure'n un profit.38 Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte, per donar-vos el país de Canaan i ser el vostre Déu.
h. El dret de rescat de les persones
39 »Si un dels teus germans israelites cau en la misčria i se't ven, no l'obliguis a fer treballs propis d'un esclau;40 tracta'l com un jornaler o un foraster. Treballarŕ a casa teva fins a l'any del jubileu.41 Llavors quedarŕ lliure, tant ell com els seus fills, retornarŕ al seu clan i recobrarŕ el seu patrimoni.42 Els israelites són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte i, per tant, no poden ser venuts com es ven un esclau.43 No maltractis un germŕ israelita com si en fossis l'amo. Demostra així que reverencies el teu Déu.44 »Si et fan falta esclaus o esclaves, compra'ls dels pobles veďns.45 També en podeu comprar d'entre els fills dels forasters que han vingut a viure enmig vostre, o bé d'entre les seves famílies nascudes en el vostre país. Seran propietat vostra.46 Els podreu deixar en herčncia als vostres fills perquč continuďn essent-ne els propietaris. Els podreu conservar com a esclaus per sempre. Perň ningú de vosaltres no ha de maltractar cap dels seus germans israelites com si en fos l'amo.47 »Si un immigrant o un foraster que viu al teu país s'enriqueix i, en canvi, un germŕ teu israelita cau en la misčria i es ven a aquest immigrant o a un descendent de la seva família,48 l'israelita que s'ha venut tindrŕ dret de rescat. Un dels seus germans el podrŕ rescatar,49 o un oncle seu o un cosí seu o un altre parent seu; fins i tot es podrŕ rescatar ell mateix si té mitjans per a fer-ho.50 D'acord amb el comprador, comptarŕ els anys passats des que es va vendre fins a l'any del jubileu, i farŕ la proporció entre el preu de venda i el nombre d'anys, avaluats segons els jornals d'un jornaler.51 Si encara queden molts anys per al jubileu, pagarŕ pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys.52 Si en queden pocs, pagarŕ pel seu rescat la part corresponent al nombre d'aquests anys.53 Tot el temps que passi amb el qui l'ha comprat, serŕ com un jornaler. No permetis que el maltractin com si en fossin amos.54 Si no ha estat rescatat de cap d'aquestes maneres, recuperarŕ la llibertat amb els seus fills l'any del jubileu.
i. Exhortació final
55 »Els israelites són els meus servents. Són els meus servents que jo he fet sortir del país d'Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu.