Lamentacions 1
Suivant →
Jerusalem, abandonada
1 Ah! Com ha quedat, de deserta,la ciutat tan ben poblada!
La més famosa entre els pobles,
avui és una viuda.
La reina de les ciutats,
ara és esclava.
2 Bé prou que plora de nit,
li llisca el plor per les galtes.
Cap dels qui l'estimaven
no ve pas a consolar-la.
L'han traďda els aliats;
ara li són enemics.
3 Sotmčs i esclau és Judŕ,
en pes ha estat deportat.
Viu en país estranger
i no sap on reposar.
Tots els qui el perseguien
l'han capturat i afligit.
4 Els camins de Sió estan de dol,
ja no va ningú a les festes;
les places estan desolades;
els sacerdots, tots gemeguen;
les noies joves sospiren.
Tot és amarg per a Sió.
5 Els seus opressors dominen,
s'hi fan ferms els enemics,
perquč el Senyor l'ha afligida
per tanta infidelitat.
Els seus fills, fets captius,
se'n van davant l'opressor.
6 Sió, la ciutat magnífica,
va perdent el seu esclat.
Els governants, com uns cérvols
que no troben cap pastura,
corren desfets i esgotats,
encalçats pels caçadors.
7 Aquests dies de misčria i d'abandó,
Jerusalem recorda les riqueses
que tenia des de sempre.
Es recorda del seu poble
capturat per l'enemic,
sense ajuda de ningú.
Quan l'han vista derrotada,
els botxins se n'han burlat.
8 Ha pecat tant Jerusalem
que fa fŕstic de mirar.
Aquells qui l'enaltien, la menyspreen
avui que l'han vista nua.
Ella gemega, perň,
i es gira d'esquena.
9 Li taca tot el vestit
la sang immunda de les regles;
no esperava aquesta fi,
perň de sobte ha caigut
i ningú no la consola.
«Mira, Senyor, la meva misčria;
l'enemic ara em domina.»
10 Els opressors s'han emparat
d'allň que ella més estimava;
ara veu com els estrangers
entren dins el santuari:
aquells, Senyor, que no admeties
entre els teus en l'assemblea.
11 Tot el seu poble gemega,
mentre pidola aliment.
Per poder menjar, bescanvia béns preciosos,
i així recobra les forces.
«Senyor, fixa't en mi,
que he quedat humiliada.»
12 Als qui passeu pel camí,
a tots us és ben igual!
Mireu-ho bé i veureu
si hi ha un dolor com aquest:
el dolor amb quč ell em turmenta,
amb quč el Senyor m'afligeix
ara que s'indigna.
13 Del cel ha enviat un foc
que ha consumit els meus ossos;
m'ha posat un parany en ple camí,
de sobte m'ha fet caure.
M'ha deixat abandonada,
malalta tot el dia.
14 Em carrega les infidelitats com un jou:
amb la seva mŕ les nua
i me les carrega al coll;
m'esgota les forces.
El Senyor em lliura a les mans de gent
a qui no puc plantar cara.
15 El Senyor ha deshonrat els valents
que tenia dintre meu;
ha arreplegat contra mi una multitud
per destruir els meus combatents.
El Senyor ha trepitjat en el cup
el país de Judŕ.
16 És per aixň que ploro,
els ulls se'm fonen en llŕgrimes;
no tinc ningú que em consoli,
no tinc ningú que em conforti:
he perdut tots els meus fills.
L'enemic ha vençut.
17 Sió estén les mans suplicant
i ningú no la consola;
el Senyor envia enemics
i encercla els de Jacob.
Enmig d'ells, Jerusalem
fa fŕstic de mirar.
18 El Senyor, bé prou que és just,
perň jo no l'obeďa.
Escolteu-me, tots els pobles,
mireu el meu dolor:
els meus nois i les meves joves
se'n van captius.
19 He cridat els qui més m'estimaven,
perň, ai las!, m'han traďt.
Ancians i sacerdots
cauen morts per la ciutat
mentre cerquen l'aliment
per a refer les seves forces.
20 Mira, Senyor, quina angoixa:
se'm remouen les entranyes!
Tinc el cor tot trasbalsat
per haver estat tan rebel.
L'espasa em pren els fills pels carrers,
la mort entra a casa meva.
21 Prou em senten gemegar,
perň ningú no em consola.
Els enemics s'han alegrat del meu mal,
perquč ets tu qui ho ha fet;
has fet caure sobre meu aquell dia anunciat.
Perň ells acabaran com jo!
22 Tingues present la seva malícia
i tracta'ls a ells
igual com em tractares a mi
per les infidelitats.
No paro de gemegar;
tinc el cor tot desfet.