1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.2 Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes.3 Pujŕ en una de les barques, que era de Simó, li demanŕ que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruďa la gent de la barca estant.4 Quan acabŕ de parlar, digué a Simó: --Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.5 Simó li respongué: --Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; perň, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.6 Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven.7 Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.8 Simó Pere, en veure-ho, es llançŕ als genolls de Jesús dient: --Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir,10 i igualment passŕ amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: --No tinguis por. D'ara endavant serŕs pescador d'homes.11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
12 Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternŕ amb el front a terra i el pregŕ dient: --Senyor, si vols, em pots purificar.13 Jesús va estendre la mŕ i el tocŕ dient: --Ho vull, queda pur. A l'instant li desaparegué la lepra.14 Jesús li manŕ que no ho digués a ningú, i afegí: --Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisčs: aixň els servirŕ de prova.15 L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties;16 perň ell es retirava en llocs solitaris i pregava.
17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allŕ asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.18 Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d'entrar-lo i posar-lo davant d'ell,19 perň amb tanta gent no sabien per on fer-ho. Pujaren, doncs, a la teulada, tragueren algunes teules i van baixar aquell home amb la llitera i el posaren al mig, davant de Jesús.20 Jesús, en veure la fe d'aquella gent, va dir: --Home! Els teus pecats et són perdonats.21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfčmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»22 Jesús s'adonŕ dels seus pensaments i els replicŕ: --Quč és aixň que penseu dins vostre?23 Quč és més fŕcil, dir: "Et són perdonats els pecats", o bé dir: "Aixeca't i camina"?24 Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats. Llavors digué al paralític: --T'ho mano, aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa.25 A l'instant, ell s'aixecŕ davant d'ells, prengué la llitera on jeia i se'n va anar cap a casa seva donant glňria a Déu.26 Tots quedaren molt sorpresos i donaven glňria a Déu. Plens de temor, deien: --Avui hem vist coses extraordinŕries.
27 Després d'aixň, Jesús va sortir i veié un publicŕ que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: --Segueix-me.28 Ell ho deixŕ tot, s'aixecŕ i es posŕ a seguir-lo.29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.30 Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: --Per quč mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?31 Jesús els respongué: --El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
33 Llavors li digueren: --Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregŕries, igual que els dels fariseus. Perň els teus mengen i beuen.34 Jesús els respongué: --żPodeu fer dejunar els convidats a noces mentre l'espňs és amb ells?35 Ja vindrŕ el temps que l'espňs els serŕ pres; aquells dies sí que dejunaran.36 Els proposŕ també una parŕbola: --Ningú no talla un pedaç d'un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s'avindria amb el vell.37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i es vessaria, i els bots es farien malbé.38 El vi nou s'ha de posar en bots nous.39 Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquč diu: "El vell és millor."