1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
1 Tan bon punt Jeremies acabŕ de comunicar al poble totes les paraules del Senyor, el seu Déu, que el mateix Senyor, Déu del poble, li havia encarregat de dir-los, 2 Azariŕ, fill d'Oixaiŕ, Johanan, fill de Caréah, i tots els homes insolents van dir a Jeremies: --No és veritat, aixň que dius! El Senyor, el nostre Déu, no t'ha encarregat pas que ens diguis: "No aneu a viure a Egipte." 3 És Baruc, fill de Neriŕ, el qui t'esperona contra nosaltres, perquč caiguem en mans dels caldeus i ens matin o ens deportin a Babilňnia. 4 Johanan, fill de Caréah, els altres oficials de l'exčrcit i la resta de la gent no van fer cas del Senyor, que els deia: «Quedeu-vos al país de Judŕ.» 5 Johanan, fill de Caréah, i els altres oficials s'endugueren tota la resta de Judŕ que havia tornat dels paďsos on s'havien dispersat, 6 els homes, les dones, les criatures, les filles del rei i tots els qui Nebuzaradan, cap de la guŕrdia, havia confiat a Guedaliŕ, fill d'Ahicam, fill de Xafan, i també el profeta Jeremies i Baruc, fill de Neriŕ. 7 Desobeint el Senyor, es van refugiar al país d'Egipte i arribaren a Dafne.