1 Des de Xitim, Josuč, fill de Nun, va enviar en secret dos espies perquč exploressin la ciutat de Jericó i tot el seu territori. Arribats a Jericó, van entrar a casa d'una prostituta que es deia Rahab i s'hi quedaren a dormir.2 Perň algú va informar el rei de Jericó que aquella nit havien arribat espies israelites a explorar el país.3 De seguida ell enviŕ guardes a dir a Rahab: --Dóna'ns els homes que han entrat a casa teva: són gent que ha vingut a explorar tot el país.4 Perň la dona, que ja els havia amagat, va respondre: --És cert: se m'han presentat a casa dos homes, perň no sabia d'on eren.5 Han sortit al capvespre, quan estaven a punt de tancar les portes de la ciutat, i no sé pas on deuen haver anat. Si us afanyeu a perseguir-los, encara els atrapareu.6 Ella, perň, els havia fet pujar dalt al terrat i els havia amagat en uns munts de tija de lli que hi tenia.7 Els guardes els van perseguir pel camí del Jordŕ, cap als guals. Un cop els perseguidors van ser fora, les portes de la ciutat quedaren tancades.
Pacte entre Rahab i els espies
8 Encara no dormien els dos homes, que Rahab va pujar dalt al terrat9 i els digué: --Jo sé que el Senyor ha posat el país a les vostres mans, i tots estem esgarrifats: els habitants d'aquesta terra es fonen de por només de pensar en vosaltres.10 Hem sentit a dir que, temps enrere, quan sortíeu d'Egipte, el Senyor va eixugar les aigües del Mar Roig perquč hi poguéssiu passar i també que heu consagrat a l'extermini Sehon i Og, els dos reis amorreus de l'altra banda del Jordŕ.11 Ho hem sabut i hem quedat descoratjats i sense esma per a resistir-vos, perquč el Senyor, el vostre Déu, és realment Déu dalt al cel i aquí baix a la terra.12 Ara, doncs, jureu-me pel Senyor que tractareu la meva família amb la mateixa benevolčncia amb quč jo us he tractat a vosaltres. Doneu-me un senyal segur13 que estalviareu el meu pare, la meva mare, els meus germans i germanes i tot el que tenen, i que no permetreu que ens matin.14 Els dos homes li van respondre: --Si no ens descobreixes, en responem amb la nostra prňpia vida. Quan el Senyor ens haurŕ donat aquest país, et tractarem lleialment i amb benevolčncia.15 Llavors Rahab els va fer baixar amb una corda per la finestra, ja que la casa on vivia estava adossada a la muralla.16 I els digué: --Aneu a la muntanya, que no us agafin els qui us persegueixen. Amagueu-vos-hi tres dies, fins que ells tornin; després us en podreu anar segurs.17 Els homes li van respondre: --Nosaltres mantindrem el jurament que ens demanes, perň amb aquestes condicions:18 quan envairem el país, lliga aquest cordó escarlata a la finestra per on ens has fet baixar i reuneix aquí, a casa teva, el pare, la mare, els germans i tota la teva família.19 El qui surti fora de la porta de casa teva serŕ responsable de la seva mort; nosaltres no hi tindrem cap culpa. Perň si algú ataca els qui seran amb tu a casa teva, nosaltres en serem responsables.20 Ara bé, si ens descobreixes, quedarem lliures del jurament que ens has demanat.21 Ella els respongué: --Quedem tal com heu dit. I es va acomiadar d'ells. Així que se n'hagueren anat, ella va deixar lligat el cordó escarlata a la finestra.22 Els dos homes van marxar cap a la muntanya i s'hi van estar tres dies amagats, esperant que tornessin a Jericó els seus perseguidors, que els havien buscat inútilment pertot arreu.23 Acabat van baixar de la muntanya, travessaren el Jordŕ i es presentaren a Josuč, fill de Nun, per explicar-li tot el que els havia passat.24 Li van dir: --És veritat, el Senyor ens posa a les mans tot el país. Els seus habitants es fonen de por només de pensar en nosaltres.