doneu l'alarma
a la meva muntanya santa!
Que tremolin
tots els habitants del país,
perquč s'acosta,
ja és a prop el dia del Senyor:
2 dia fosc i tenebrós,
dia ennuvolat i negre.
Un exčrcit potent, innombrable,
despunta a l'horitzó,
s'estén per les muntanyes.
No se n'havia vist cap de semblant
ni se'n veurŕ mai més cap d'igual.
3 Tot just arriba,
devora com el foc,
i quan ha passat,
encara crema com la flama.
La terra, que era abans un paradís,
s'ha convertit en un erm desolat.
Res no s'escapa de les seves mans.
4 S'assembla a una cŕrrega
de cavalleria,
avança al galop com els genets.
5 Eixorda com l'estrčpit dels carros
damunt les carenes,
com l'espetec d'herba resseca
devorada pel foc,
com un exčrcit poderós
a punt per entrar en combat.
6 En veure'l, la gent s'estremeix,
es torna blanca com la cera.
7 Escometen com soldats valents,
com bons guerrers
escalen les muralles.
Van avançant arrenglerats,
no se'n desvia cap ni un.
8 Ningú no destorba el company,
tots avancen en filera.
Sota una pluja de fletxes,
es llancen sense desbandar-se.
9 Assalten la ciutat,
corren per les muralles,
s'enfilen per les cases,
entren com lladres per les finestres.
10 Al seu embat trontolla la terra
i el cel s'estremeix,
el sol i la lluna s'apaguen,
els estels perden l'esclat.
11 El Senyor, davant el seu exčrcit,
fa sentir la seva veu.
Les seves tropes són innombrables.
Són irresistibles quan compleixen
les seves ordres.
Que n'és, de gran i temible,
el dia del Senyor!
Qui podrŕ resistir-lo?
Crida a la conversió
12 "Perň ara -diu el Senyor-,"convertiu-vos a mi
amb tot el vostre cor,
dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.
Ho dic jo, el Senyor."
13 Esquinceu-vos el cor,
i no els vestits.
Convertiu-vos al Senyor,
el vostre Déu,
que és compassiu i benigne,
lent per al cŕstig i ric en l'amor,
i que es desdiu de fer el mal.
14 Qui sap si se'n desdirŕ
i us deixarŕ encara una benedicció:
vi i farina per a oferir
al Senyor, Déu nostre!
Pregŕria de perdó
15 Toqueu el corn a Sió,proclameu un dejuni,
convoqueu l'assemblea,
16 reuniu el poble,
aplegueu la comunitat,
congregueu els vells,
reuniu els nens i els infants de pit.
Que els joves esposos
surtin de la cambra nupcial.
17 Que els sacerdots,
servidors del Senyor,
plorin entre el vestíbul i l'altar
i diguin:
"Perdona el teu poble, Senyor,
no abandonis la teva heretat
a l'escarni,
a les burles dels altres pobles,
que diuen:
"On és el vostre Déu?""
La resposta de Déu
18 El Senyor, encčs de zel pel seu país,es compadeix del seu poble
19 i li respon: "Jo us enviaré
tant de blat i de vi, i tant d'oli,
que en quedareu saciats,
i ja no permetré
que us escarneixin els altres pobles.
20 Allunyaré de vosaltres
l'enemic del nord
i l'esbandiré cap a les terres ermes;
l'avantguarda caurŕ
al mar de llevant,
la rereguarda s'ofegarŕ
al mar de ponent.
Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.
Han fet massa desastres!"
21 No tingueu por, terres,
alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquč el Senyor
fa grans meravelles.
22 No tingueu por, animals feréstecs:
ja reverdeix l'herbei de l'estepa;
els arbres donen fruit,
ceps i figueres reparteixen riquesa.
23 Alegreu-vos, fills de Sió,
celebreu el Senyor, el vostre Déu,
que us dóna, com abans,
pluges generoses,
la pluja de tardor
i la pluja de primavera.
24 Les eres s'omplen de gra,
els cups sobreďxen de most i d'oli.
25 El Senyor diu:
"Us rescabalaré de les collites
devorades per llagostes,
saltamartins, llagosts i saltarel·les,
aquest gran exčrcit que he enviat
contra vosaltres.
26 Menjareu fins a saciar-vos
i lloareu el nom del Senyor,
el vostre Déu,
que ha obrat meravelles
enmig vostre.
El meu poble
no haurŕ d'abaixar el cap.
27 Llavors sabreu
que jo sóc present a Israel,
que jo, i ningú més,
sóc el Senyor, el vostre Déu.
El meu poble
no haurŕ d'abaixar el cap."