1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
Ara sóc desgraciat
1 Perň ara es riuen de miuns brčtols més joves que no pas jo:
els seus pares no haurien trobat lloc
ni entre els gossos del meu ramat!
2 Ni la força dels seus braços no em servia,
havien perdut tot el seu vigor.
3 Consumits per la fam i la misčria,
rosegaven el botjar de la garriga,
una terra arruďnada de fa temps.
4 Collien el fonoll d'enmig dels esbarzers
i es nodrien de les arrels de ginestera.
5 Eren gent mal vista per tothom,
els escridassaven com als lladres.
6 Cercaven recer en barrancs tenebrosos,
en cavernes i esquerdes de la roca.
7 Bramaven entre les bardisses,
s'amuntegaven sota els cards.
8 Gent desgraciada i sense nom,
expulsada del país a garrotades.
9 Doncs ara jo sóc tema de les seves burles,
el motiu de les seves sŕtires.
10 Em rebutgen, s'aparten de mi,
fins i tot m'escupen a la cara.
11 Com que Déu m'afebleix i m'humilia
no es refrenen davant meu.
12 Al meu costat s'alça una xusma
que em fa la traveta
i envesteix contra mi per perdre'm.
13 Em tallen la retirada
i busquen la meva ruďna:
no cal que ningú els ajudi!
14 Irrompen com per la bretxa d'un mur,
s'esmunyen entre l'enderroc.
15 El terror es gira contra mi,
s'enduu, com el vent, la meva pau;
el meu benestar s'esvaneix com un núvol.
16 Mentrestant la vida se m'escapa,
els dies d'aflicció s'apoderen de mi.
17 La nit em mina els ossos,
el dolor que em rosega no dorm.
18 La pell em tiba amb violčncia,
m'estreny com el coll d'una túnica.
19 Déu m'ha llançat al fang
i jo m'he tornat pols i cendra.
20 Jo t'imploro, Déu meu, i no em respons!
Estic davant teu, tu veus el que em passa.
21 T'has tornat cruel envers mi,
m'empaites amb la força de la teva mŕ.
22 Em carregues a la gropa del vent
i em sacseja la tempesta.
23 Sé que em portes a la mort,
el lloc reservat a tots els vivents.
24 żQui no allarga la mŕ quan tot és ruďna?
żA qui no fa cridar auxili el dolor?
25 żNo he plorat pel qui vivia en la desgrŕcia?
żNo he sentit compassió davant el pobre?
26 Jo esperava el benestar
i ha vingut el desastre,
anhelava la llum
i ha arribat la foscor.
27 Se'm remouen les entranyes sense parar,
tinc al davant dies d'aflicció.
28 Camino tot trist, sense escalf.
M'alço en l'assemblea i crido auxili.
29 M'he convertit en germŕ dels xacals
i en company dels estruços.
30 La pell se'm torna negra al meu damunt
i els meus ossos, enfebrats, cremen i s'assequen.
31 La meva lira acompanya cants de dol,
i la flauta, la tonada dels qui ploren.