T'agrada fer-me mal?

1 Viure em fa fŕstic,
vull desfogar-me a cňpia de planys,
vull parlar, ple d'aflicció.
2 Vull dir a Déu:
No em tractis com un culpable,
fes-me entendre quč tens contra mi.
3 żT'agrada fer-me mal,
rebutjar l'obra de les teves mans
i afavorir els plans dels malvats?
4 żSón ulls de carn els teus ulls,
hi veus només com un home?
5 żEls teus dies són curts com els nostres,
dures els pocs anys d'un mortal?
6 Per quč t'afanyes a buscar el meu crim
i a investigar el meu delicte?
7 Saps prou bé que no he pecat
i que ningú no m'arrencarŕ de tu.
8 Les teves mans m'han format,
m'han afaiçonat amb tot detall:
żi ara em voldries destruir?
9 Recorda que m'has modelat com l'argila:
żi ara em tornes a la pols?
10 M'has fet rajar com la llet
i quallar com el formatge.
11 M'has vestit de pell i carn,
m'has teixit d'ossos i nervis.
12 M'has infós vida i amor,
vetlles pel meu alč.
13 T'ho portaves amagat,
perň sé que aixň és cosa teva:
14 vigiles si caic en pecat,
no em deixes passar cap falta.
15 Ai de mi si sóc culpable!
I si sóc just, ni goso alçar el cap,
embriac d'aflicció, saciat d'ignomínia!
16 Si alcés el cap, m'atraparies com un lleó,
tornaries a mostrar en mi la teva força;
17 portaries contra mi nous testimonis,
multiplicaries la teva indignació,
m'atacaries sense deixar-me respirar.
18 Per quč m'has fet sortir de les entranyes de la mare?
Hauria mort sense que ningú em veiés!
19 Seria com si no hagués existit,
m'haurien portat de les seves entranyes al sepulcre.
20 Per ventura em queda molt temps per a viure?
Doncs acaba d'una vegada!
Deixa'm estar i reposaré una mica,
21 abans que me'n vagi, per a no tornar,
al país de la fosca i la tenebra,
22 país d'ombres i desordre,
on l'aurora és foscor, i la claror, negra nit.