1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Déu respon a les queixes d'Israel
1 Aixň diu el Senyor:«On és el document de divorci
on consti que he fet marxar
la vostra mare?
A quin dels meus creditors
us he venut com a esclaus?
Si heu estat venuts
és pels vostres pecats;
per les vostres infidelitats
ha estat abandonada Jerusalem,
la vostra mare.
2 Quč ho fa que en arribar
no he trobat ningú?
He cridat, i ningú no m'ha respost.
żLa meva mŕ no seria capaç
de rescatar-vos?
żNo tindria prou força
per a procurar la llibertat?
Jo asseco la mar
tan sols amb una amenaça
i canvio els rius en desert.
Llavors els peixos, per falta d'aigua,
moren de set i tot ho empesten.
3 Jo vesteixo el cel de negre,
li poso un vestit de dol.»
El servent del Senyor
(cant tercer)
4 El Senyor, Déu sobirŕ,m'ha donat un parlar que convenç,
perquč, amb la paraula,
sŕpiga sostenir els cansats.
Un matí i un altre em desvetlla
perquč l'escolti
i sŕpiga parlar i convčncer.
5 El Senyor, Déu sobirŕ,
m'ha parlat a cau d'orella,
i jo no m'he resistit
ni m'he fet enrere.
6 He parat l'esquena
als qui m'assotaven,
i les galtes
als qui m'arrencaven la barba;
no he amagat la cara
davant d'ofenses i escopinades.
7 Perň el Senyor, Déu sobirŕ, m'ajuda,
i per aixň no em dono per vençut;
per aixň paro la cara com una roca
i sé que no quedaré avergonyit.
8 Tinc a prop
el qui em declara innocent.
Qui vol pledejar amb mi?
Compareguem plegats a judici!
Qui em vol acusar? Que se m'acosti!
9 El Senyor, Déu sobirŕ, em defensa.
Qui em podrŕ condemnar?
Tots els qui m'acusen
s'esfilaran com un vestit
consumit per les arnes.
La confiança en el Senyor
10 żQui de vosaltres venera el Senyori escolta la veu del seu servent?
Encara que camini a les fosques,
sense gens de llum,
que sŕpiga confiar en el Senyor
i emparar-se en el seu Déu!
11 Perň, en comptes d'aixň,
tots enceneu els vostres llums
i abrandeu les vostres teies:
camineu, doncs,
a la claror dels vostres llums
i de les teies que heu encčs!
Aquesta és la sort que us ha reservat
la mŕ del Senyor:
haureu de morir enmig de penes.