1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Els egipcis no són més que homes
1 Ai dels qui baixen a Egiptea pidolar ajuda!
Esperen que els salvin els cavalls;
confien en els carros de guerra
i en les seves fortes dotacions,
perň no alcen els ulls
al Déu sant d'Israel,
no consulten l'oracle del Senyor.
2 Perň ell sap prou el que fa:
ha convocat el desastre
i no retira l'amenaça.
S'alçarŕ contra el partit
dels qui fan el mal
i contra aquells malčfics
a qui es demana socors.
3 Els egipcis són homes, i no déus;
els seus cavalls són de carn i ossos,
no pas esperits.
Quan el Senyor estendrŕ la mŕ,
caurŕ el qui venia a socórrer,
i el qui n'esperava ajuda
rodarŕ per terra:
tots dos tindran la mateixa fi.
El Senyor protegirŕ Jerusalem
4 Aixň m'ha fet saber el Senyor:«Com el lleó o el seu cadell
grunyen per la presa
i, quan els pastors se'ls atansen,
no els esporugueix la cridňria
ni els acovardeix l'avalot,
jo, el Senyor de l'univers,
faré el mateix
quan baixaré a combatre
a dalt de la muntanya de Sió.»
5 Com un ocell estén les ales
sobre la cria,
el Senyor de l'univers
protegirŕ Jerusalem.
La protegirŕ, l'alliberarŕ,
la rescatarŕ i la salvarŕ. 6 Poble d'Israel, heu eixamplat l'abisme que us separa del Senyor. Retorneu a ell! 7 Aquell dia, que llenci cada un de vosaltres els ídols de plata i d'or que les seves mans culpables havien fabricat!
8 Els assiris cauran
sota els cops d'una espasa
que no és d'homes;
una espasa que els devorarŕ.
Els assiris fugiran,
i els seus millors guerrers
seran sotmesos a treballs forçats.
9 De pŕnic, desertarŕ
el rei, la seva roca,
i els alts oficials, acovardits,
abandonaran l'estendard.
Ho diu el Senyor,
que té un foc a Sió,
una fornal a Jerusalem.