1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
Altres oracles sobre Israel i Judŕ
Tempesta sobre Samaria
1 Ai de Samaria,la corona superba
dels embriacs d'Efraďm!
El seu esplčndid ornament
són ara flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners,
de gent destrossada pel vi.
2 Vet aquí un home fort i poderós
que ve de part del Senyor.
Ve com una pedregada,
com una tempesta devastadora,
com una pluja torrencial
que fa desbordar les aigües.
D'un cop de mŕ
tirarŕ a terra la ciutat.
3 La corona superba
dels embriacs d'Efraďm
serŕ trepitjada per terra;
4 l'esplčndid ornament
es convertirŕ en flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners.
Serŕ com una figa primerenca:
el primer que la veu,
tot just la cull, se l'empassa.
5 Aquell dia, el Senyor de l'univers
serŕ ell mateix corona d'ornament
i diadema esplčndida
per a la resta del seu poble.
6 Ell donarŕ un esperit de justícia
als qui seuran al tribunal,
i valor als qui rebutjaran
l'atac de l'enemic
a les portes de la ciutat.
Embriacs i burletes
7 N'hi ha que de tant de vis'entrebanquen,
fan tentines de tanta beguda:
són sacerdots i profetes
els qui s'entrebanquen de tant beure.
El vi els consumeix,
la beguda els fa tentinejar.
S'entrebanquen amb les visions,
ensopeguen quan donen sentčncies.
8 Totes les taules són plenes de vňmits,
no hi ha net ni un racó.
9 Em diuen: «A qui vol ensenyar
aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
10 Escolteu-lo:
"P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allŕ."»
11 Doncs ara el Senyor
parlarŕ a aquest poble
per boca d'una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
12 Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repňs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Perň ells no han volgut escoltar.
13 Per aixň el Senyor els parlarŕ així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allŕ.»
Així, tot caminant,
cauran d'esquena malferits,
els agafaran en un parany
i els capturaran.
La pedra angular
14 Escolteu la paraula del Senyor,homes sarcŕstics
que governeu el poble de Jerusalem:
15 «Vosaltres dieu:
"Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança
amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarŕ,
perquč hem pres per refugi
la mentida,
la falsedat per amagatall."
16 Escolteu, doncs,
quč diu el Senyor, Déu sobirŕ:
"Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada
perquč serveixi de fonament:
el qui cregui no s'esfondrarŕ.
17 Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill."»
Perň la pedregada escombrarŕ
el refugi de la mentida,
l'aiguat s'endurŕ el vostre amagatall.
18 El vostre pacte amb la mort
serŕ abolit,
l'aliança amb el país dels morts
no es mantindrŕ.
Quan passarŕ la riuada,
us deixarŕ assolats.
19 Cada cop que passi, se us emportarŕ;
anirŕ passant cada matí,
passarŕ de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu aixň que us dic!
20 Serŕ cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt
per a estirar-s'hi,
i la flassada, massa estreta
per a tapar-se.»
21 Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprŕ,
s'irritarŕ com a la vall de Gabaon.
Acomplirŕ la seva obra,
perň quina obra tan insňlita!
Farŕ la seva tasca,
perň quina tasca tan singular!
22 Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s'estrenyin
les vostres cadenes;
perquč el Sobirŕ,
el Senyor de l'univers,
m'ha fet saber que ha decidit
destruir tot el país.
La saviesa de Déu
23 Estigueu atents, escolteu-me!Escolteu bé aixň que us diré!
24 Tots sabeu que el camperol,
quan vol sembrar,
no llaura tot el dia,
removent la terra i fent-hi solcs.
25 Quan ha replanat la terra,
escampa la pebreta i el comí,
sembra en un bon indret
el blat i l'ordi,
i, en els marges, l'espelta.
26 El seu Déu, que l'instrueix,
li ensenya com cal treballar.
27 La pebreta no es pot batre
amb el trill,
ni es poden passar els corrons
sobre el comí;
la pebreta es bat amb una vara,
i el comí, amb un bastó.
28 També el blat s'ha de batre,
perň no fins a arribar a trinxar-lo.
El bou dóna tombs per l'era,
perň sense aixafar el gra.
29 Tot aixň ve del Senyor de l'univers.
Els seus designis són admirables,
és gran la seva saviesa.