1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
Fi del diluvi
1 Després, Déu es va recordar de Noč i de tots els animals domčstics i feréstecs que eren amb ell dintre l'arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començŕ a minvar. 2 Les aigües abismals de l'oceŕ deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. 3 Les aigües s'anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setč, l'arca es va encallar a les muntanyes d'Ararat. 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desč, i el dia primer d'aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes. 6 Al cap de quaranta dies, Noč va obrir el finestral que havia fet a l'arca 7 i deixŕ anar el corb, que sortia i tornava, esperant que les aigües s'eixuguessin a la terra. 8 Llavors deixŕ anar el colom per veure si les aigües havien baixat del tot, 9 perň el colom no va trobar cap indret on aturar-se, i va tornar a l'arca: les aigües encara cobrien la terra. Noč va treure la mŕ, va prendre el colom i l'entrŕ dins l'arca. 10 Va esperar set dies més i deixŕ anar altra vegada el colom. 11 Aquest va tornar al capvespre duent al bec una fulla d'olivera acabada d'arrencar. Noč va comprendre que les aigües ja havien minvat. 12 Va esperar encara set dies i deixŕ anar el colom, que ja no va tornar. 13 L'any sis-cents u de la vida de Noč, el dia primer del primer mes, les aigües s'havien eixugat a la terra. Noč va apartar la coberta de l'arca per mirar, i va veure que la terra era eixuta. 14 El dia vint-i-set del mes segon, la terra ja era seca del tot.Noč surt de l'arca
15 Llavors Déu digué a Noč: 16 --Surt de l'arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. 17 Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domčstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin. 18 Noč, doncs, va sortir de l'arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. 19 Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s'arrosseguen per terra. Tots van sortir de l'arca agrupats en famílies. 20 Noč va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espčcie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l'altar. 21 El Senyor es va complaure en l'olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquč el cor de l'home estŕ inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho.22 »Mentre duri la terra,
mai no faltaran
sembres i collites,
fred i calor,
estiu i hivern,
dies i nits.»