Ezequiel 24 — BCI — Biblija.net

← Précédent Ezequiel 24 Suivant →

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48

Predicció de la caiguda de Jerusalem

¹ El dia deu del mes desč de l'any novč, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ² --Fill d'home, anota la data del dia d'avui, perquč avui mateix el rei de Babilňnia ha assetjat Jerusalem. ³ Parla, doncs, amb imatges al poble rebel. Digues-los: "Aixň m'ordena el Senyor, Déu sobirŕ:
»Posa l'olla al foc,
posa-la-hi i tira-hi aigua.
⁴ Posa-hi els talls,
tots els talls més bons:
cuixa i espatlla.
Omple-la amb els millors ossos.
⁵ Pren les ovelles més selectes,
encén un gran foc sota l'olla,
fes-la bullir ben fort,
que es coguin fins i tot els ossos.
⁶ Aixň us fa saber
el Senyor, Déu sobirŕ:
Ai de la ciutat sanguinŕria,
olla rovellada
d'on el rovell no se'n va!
Buida-la tall per tall,
surti el que surti,
sense fer-ho a sorts!
⁷ La sang que hi ha dins
estŕ escampada damunt la roca nua;
no l'han vessada a terra
perquč la pols la cobrís.
⁸ He deixat sobre la roca nua
la sang que ella ha vessat,
sense cobrir-la,
per fer esclatar la meva indignació
i demanar comptes amb tot rigor.
⁹ Aixň us fa saber
el Senyor, Déu sobirŕ:
Ai de la ciutat sanguinŕria!
Jo també atiaré una gran foguera.
¹⁰ Apilaré molta llenya, encendré el foc:
que la carn quedi recuita,
que el brou es consumeixi
i es cremin fins i tot els ossos!
¹¹ Deixaré sobre les brases l'olla buida,
fins que l'aram es posi roent,
es fongui la brutícia que hi ha dins
i en desaparegui el rovell.
¹² Ja em puc cansar fregant-lo!
N'hi ha tant, de gruix,
que no se'n va ni amb el foc! ¹³ »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te'n, perň tu no te n'has purificat. Doncs bé, no en quedarŕs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu. ¹⁴ Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit. Tot aixň vindrŕ, jo mateix ho compliré, sense oblidar-me de res. No tindré pietat ni me'n desdiré. Et jutjaran segons la teva conducta i les teves obres. Ho dic jo, el Senyor, Déu sobirŕ."

Dol d'Ezequiel per la seva muller

¹⁵ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ¹⁶ --Fill d'home, escolta. De sobte et prendré la qui és l'encís dels teus ulls. Perň no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llŕgrima. ¹⁷ Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandŕlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari. ¹⁸ Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L'endemŕ, quan vaig complir l'ordre rebuda, ¹⁹ la gent em deia: --żVols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres aixň que fas? ²⁰ Jo els vaig respondre: --El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: ²¹ "Digues al poble d'Israel: Aixň us fa saber el Senyor, Déu sobirŕ: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l'encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l'espasa. ²² Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari, ²³ no deslligar-vos els cabells ni treure-us les sandŕlies. No us planyereu ni plorareu: per les vostres culpes us corsecareu sospirant els uns pels altres. ²⁴ Ezequiel haurŕ estat un presagi per a vosaltres: tot ho fareu tal com ell ha fet i, quan aixň es compleixi, sabreu que jo sóc el Senyor, Déu sobirŕ. ²⁵ »I tu, fill d'home, el dia que jo els prendré la seva força, el seu joiell, el seu goig, l'encís dels seus ulls, la delícia del seu cor, i també els seus fills i filles, ²⁶ aquell mateix dia se't presentarŕ un fugitiu per donar-te la notícia. ²⁷ Des d'aleshores ja podrŕs parlar i conversar amb el fugitiu: parla normalment, no facis més el mut. Haurŕs estat per a ells un presagi, i sabran que jo sóc el Senyor."

← Précédent Suivant →